Els CIOs internacionals desitgen unificar la gestió de les TIC

Danone és un gegant global amb oficines i equips virtuals en tot el món, la qual cosa obliga a la seva organització a contar amb gestors de comptes (Account Managers) que segueixen tots els temes relacionats amb les companyies de les quals són responsables. Segons ens comenta Toni Velamazán, “tots aquests canvis requereixen de nous perfils en les TIC, com és el cas dels Analistes de negoci, persones que són capaces d’entendre tant la companyia com la tecnologia”.

Quin és el protagonisme que ocupa actualment el director de sistemes en la seva organització? En quines àrees o competències creu que ha evolucionat el rol del Director TIC i quins creu que són les principals conseqüències referent a això?

Originalment les organitzacions veien als responsables de les TIC com uns tecnòlegs que només eren capaços de comunicar-se entre ells i en una llengua estranya que ningú entenia. Potser era degut al fet que la tecnologia no es comprenia i només s’apreciava pel valor que aportava en el tractament massiu de la informació, clarament sense anar molt més allà. Ara per ara la situació és totalment diferent. Els responsables de les TIC ja no només han de saber de tecnologia, sinó que a més han de conèixer àmpliament el negoci i els seus processos interns. Els responsables de les TIC han d’ajudar de forma real al negoci proposant-li millores i canvis parar fer-lo més rendible i més competitiu i només poden fer-lo coneixent-lo molt bé.

Les TIC han de formar part de l’engranatge de la companyia, conjuntament a l’organització i l’optimització de processos. El govern d’un servei TIC és cada vegada més complex. La externalització de serveis avança d’una forma constant i això implica que el responsable de l’àrea TIC hagi de ser cada vegada més un bon gestor de recursos, externs (proveïdors) i també interns (el seu propi equip). Cal planificar adequadament l’impacte que suposa aquest canvi per a tot l’equip TIC, gens té a veure la gestió d’un servei totalment intern amb la d’un que conta amb una o diverses àrees externalitzades.

Danone és una multinacional d’alimentació amb presència global, que factura 14.000 milions euros anuals, ocupa a més de 80.000 persones en el món i està clarament enfocada a la salut, amb quatre línies de negoci, Dairy, iogurts i postres làctics, Begudes, Alimentació infantil i Nutrició Mèdica. Conec Danone des de fa 12 anys i el canvi sofert en el rol de les TIC en l’organització és molt considerable. En aquella època no existia ni tan solament un CIO de companyia. Ara per ara, sistemes reporta a nivell global al Director General de Recursos i es governa de tal forma que han quedat establerts una sèrie de ‘links amb les diferents àrees de negoci (Comitès de sistemes, Comitès d’àrees funcionals, …) que asseguren una bona participació de les TIC en els òrgans de govern i decisió de les companyies.

Quines implicacions organitzatives creu que tindran aquests canvis en la resta del Departament TIC? Quin tipus de perfils són els més sol•licitats en el seu actual Departament de Sistemes i en el mercat en general? Quin és la seva formació?

El departament TIC no ha de proveir només de tecnologia als seus clients sinó proporcionar-los un servei global, adequat i que cobreixi les necessitats que el negoci requereix. Ha d’estar organitzat per respondre de forma àgil i conforme a les necessitats de la companyia. Ha d’existir un ‘front-office’ que fa d’interlocutor amb els clients i un ‘back-office’ que engloba el que abans era tecnologia i desenvolupament. D’altra banda el treball és cada vegada més global i això implica canvis profunds en la manera de gestió dels projectes. En el nostre cas, tenim proveïdors interns que estan a París i externs a Manila i la manera d’interlocució és totalment distint al que els components del departament TIC estava acostumats.

El fet de donar servei a diverses companyies obliga a l’existència de gestors de comptes (Account Managers) que segueixen tots els temes relacionats amb les companyies de les quals són responsables. Tots aquests canvis requereixen de nous perfils en les TIC. Els més importants ‘Analistes de negoci’, persones que són capaces d’entendre tant la companyia com la tecnologia, i que són clarament un referent de les àrees funcionals i actuen d’interfície entre el client i els proveïdors. Els Account Managers qui es responsabilitzen de tots els processos de negoci d’un ‘compte-companyia’ determinada i els ‘Service Managers’ qui són capaços de gestionar el servei de forma global.

Ha d’existir un bon govern intern (IS Governance) que sigui capaç de definir procediments, documents, recollir el Pla de Sistemes, gestionar el pressupost i definir i monitoritzar els SLAs amb els proveïdors i els clients interns. No és fàcil trobar persones amb els perfils requerits, o són massa tècnics o no els agrada la tecnologia i només s’involucren amb la part del negoci. D’altra banda la dolenta ‘fama’ que les TIC han anat agafant en els últims anys fa que sigui una labor difícil configurar un departament TIC adequat. No cal oblidar que el canvi ha de fer-se també des de l’interior, assegurant que les noves incorporacions tinguin el perfil adequat. Intentem cobrir sempre els dos aspectes, tècnic i de gestió. Una bona formació de base segurament seria la d’una persona amb instrucció d’Enginyer en Informàtica complementada amb un MBA d’alguna de les més reconegudes escoles de negoci.

Creu que aquesta evolució és percebuda/promoguda pels Presidents de la seva empresa i la resta d’usuaris? Expliqui’ns per favor, breument, la seva relació amb l’equip directiu de l’entitat (participació en Comitè de Direcció).

És clar que, encara que sigui d’una forma tàcita, tot el món requereix que aquesta evolució es porti a terme. No puc ser categòric amb la resposta a aquesta pregunta, en ocasions sí que aquest canvi és reconegut a nivell de direcció general i resta d’usuaris i en alguns altres casos no ho és, depèn de cada persona i de les seves experiències viscudes amb anterioritat, de la cultura de cada companyia i del suport que sistemes obté dintre de l’organització. El que si és cert és que totes les companyies del grup Danone tenen establerts una manera de relació amb l’equip directiu clar. Encara que jo crec que és fonamental, a Danone les TIC no formen part del Comitè de direcció però dirigeixen i animen els Comitès de Sistemes, que és una reunió específica amb el Comitè de direcció on es revisen i monitoritzen només assumptes de sistemes i on es reben, des del negoci, tots els “inputs” que el departament TIC necessita per dissenyar i donar el millor servei requerit.

Quin paper que juga el CIO com motor/impulsor d’innovació dintre de la seva organització?

Dintre de la nostra organització de sistemes s’han establert una sèrie de mecanismes d’innovació (Technological Watch) per abordar projectes amb una clara component innovadora. Aquests projectes són més tard presentats al ‘management’ de la companyia i acceptats o no en funció de ‘la seva payback’. Totes les idees són escoltades i es pot obtenir suport per a la seva implantació. El que últimament és cada vegada més complicat és aconseguir el finançament que permeti desenvolupar i consolidar la idea.

Quins creu que seran els principals reptes als quals s’haurà d’enfrontar el Dpto TIC en aquesta evolució i quins són les majors oportunitats que se li presenten?

Com en la teoria de l’evolució de Darwin, les espècies que sobreviuen són les quals s’adapten al canvi de l’entorn i les noves condicions de vida. També els departaments TIC, si volen sobreviure en la nova dinàmica empresarial, haurien d’adaptar-se al nou rol, que a poc a poc les organitzacions, almenys les grans corporacions, estan pensant per a les organitzacions de Sistemes. No és dolent, és un rol molt més important, clau per a l’organització i més enriquidor per als professionals de les TIC. El departament ha de ser gestionat igual que un negoci, no simplement com un servei i per tenir èxit, aquesta visió ha de ser compartida per tots els membres de l’àrea. Aquest canvi de rol implica que, a l’hora de proposar canvis en els processos i formes d’organització, els altres professionals de les companyies tinguin també en compte les opinions dels professionals de les TIC i els vegin ja com qualsevol altre soci del negoci.

Cap a quina posició/rol creu que evolucionarà professionalment en els pròxims anys?

Vaig començar a formar part del món de les TIC, departaments d’informàtica com s’anomenava llavors, en l’any 1974, conec bé tots els aspectes d’aquest sector. He passat per gairebé totes els llocs de la funció, al mateix temps que m’he format, primer tècnicament, Enginyer Informàtic, i més tard en el món empresarial (MBA i Global eManagement en ESADE). He vist l’evolució que els sistemes han tingut en les organitzacions i el diferent pes específic que aquesta funció ha ocupat en les diferents organitzacions. Durant part de la meva vida professional, emprant el coneixement transversal del negoci que aporta treballar en les TIC, he pensat que algun dia deixaria aquesta àrea per dedicar-me a alguna altra funció. Sempre he tingut especial interès per Recursos Humans o per Operacions (Supply Chain / Manufacturing), però ara, mirant cap a enrere i veient tot el fet amb certa perspectiva, crec que ha estat un període molt interessant.

En el futur? Continuaré caminant aquest mateix camí que vaig començar fa ja 34 anys, evolucionant i fent evolucionar la funció del CIO des de la meva posició. Les empreses canvien, les persones també, per això hauríem de lluitar constantment per continuar amb la labor de conscienciació a les organitzacions que vam començar fa ja temps, les TIC són bastant més que tecnologia.

Com observa el nivell tecnològic de l’empresa espanyola en el seu conjunt? I en el sector concret en el qual opera la seva companyia?

Crec que l’empresa espanyola ha millorat substancialment el seu nivell tecnològic en els últims anys i per res ha d’envejar a les empreses europees. Les grans corporacions inverteixen molts recursos a aplicar les noves tecnologies com part fonamental de desenvolupament del seu negoci. Però també és cert que encara existeix un ‘gap’ entre les grans corporacions i les petites i mitjanes empreses. És clar que existeixen majors dificultats en aquestes últimes per aconseguir el respatller econòmic necessari, però a poc a poc aquesta distància es va minimitzant. D’altra banda, sembla bastant evident que Espanya pot desenvolupar un paper més important en les TIC globals que el qual juga actualment. Hi ha un bon nivell i els costos encara no són tan alts com en la resta de països clau de l’Europa Occidental. Un exemple clar ho tenim en el Grup Danone, en la nostra seu de Barcelona, tenim l’equip responsable de proveir de sistemes Business Intelligence a la resta de l’organització. Aquest Centre de Competència del que sóc responsable (BI CC), dóna servei i suport a més de 40 empreses del grup i és l’únic Centre de Competència que està fora dels serveis TIC corporatius.

Quins són els principals reptes als quals s’enfronta un CIO amb responsabilitat internacional?

Els CIOs amb responsabilitat internacional vam albergar internament un clar desig: unificar la gestió de les TIC en les diferents companyies de les quals som responsables. Això, en un entorn multicultural, grups de persones molt distintes, diversos idiomes i diferents nivells de tecnologia, fan que sigui un repte difícil d’aconseguir. D’altra banda, per a les persones amb responsabilitat internacional siguin CIOs o no, existeix una necessitat que últimament està prenent molta més força i que deriva directament del preu del combustible i del respecte al medi ambient “(Carbon Foot Print)”. No podem continuar amb el ritme de viatges actual. Hem de gestionar-los millor, crear ubicacions mòbils virtuals i assegurar el contacte permanent. Projectes UCC (Unified Collaboration & Communication) seran claus en un futur molt proper. De l’èxit o fracàs en la implantació d’aquest tipus de solucions depèn la nostra contribució a la reducció de les emissions de CO2 i al futur del nostre planeta.

Font: Computing

El director de sistemes es despulla de la seva disfressa: vol ser conseller delegat

La innovació és el dia a dia de les empreses i això ha entronitzat de nou, després de diversos anys, als directors de sistemes d’informació, els CIO, com una de les potes estratègiques de les companyies. Però, com subratlla l’informe Asean CIO Leadership Study, presentat recentment en el campus de Singapur de Insead, el context actual ha fet que els fins a ara denominat nois de TI (Tecnologies de la Informació), es despullin cada vegada de la seva faceta tecnològica i adquireixin un rol molt més estratègic tant en funcions com en competències que requereix el lloc.

Com explica Harvey Koeppel, director executiu del IBM Center for CIO Leadership, que ha participat en l’elaboració d’aquest i d’altres informes similars, “cada vegada observem que competències que tenen a veure més amb les habilitats toves, com lideratge, gestió de persones o comunicació són ara més necessàries per als CIO que les seves habilitats tècniques, que ja es pressuposen”.

El nou perfil més estratègic i direcció porta aparellat altre gran canvi dintre del lloc de director de sistemes d’informació, segons el document. Com explica Bruno Lanvin, director executiu del laboratori eLab de Insead, les empreses estan assistint a un procés que el CIO procedeix no només de l’àrea tecnològica com de vendes, màrqueting o operacions, àrees fins a aquest moment molt divergents. “És encara una tendència emergent, però alhora global, i anirà augmentant en els pròxims dos o tres anys”, apunta Lanvin.

El canvi no es queda en aquesta major heterogeneïtat dels perfils. De fet, l’altre gran canvi que es veu a l’estudi és que per primera vegada els directors de sistemes comencen a considerar seriosament la possibilitat d’abandonar el seu càrrec i postular-se com possibles consellers delegats o, com a mínim, prendre un seient en el consell. “Aquesta és l’aspiració que molts CIO estan començant a considerar, des del punt de vista que ells consideren que aporten bona part del valor del negoci des de la seva posició en TI i que, de no estar en primera línia com CEO, tot aquest valor es quedarà sobre la taula. I els propis CIO són conscients que aquesta aspiració és la seva última oportunitat per donar el salt definitiu i aportar valor”, explica Koeppel.

Pressió en el dia a dia
Pel contrari, l’informe assenyala que la pressió a la qual es veuen sotmesos els CIOs en el dia a dia és el major desafiament de molts directius, perquè “ells mateixos consideren que han de donar resultats al moment, al minut, i això els du a estar sempre molt pressionats”, afegeix Koeppel.

Malgrat la pressió diària, els directius de sistemes reconeixen haver notat un augment de pes dintre de la direcció de les companyies. Com constata Teeranun Srihong, vicepresident executiu i director de sistemes d’informació de Thailand’s Kasikornbank, “hem passat de ser únicament les persones que fèiem realitat els projectes a construir de forma directa al creixement, innovació i productivitat de les companyies.

Font: Negocios.com

Els professionals TI són els més afectats pel offshore

Als Estats Units, almenys el 8% dels professionals TI han estat desplaçats dels seus llocs pel outsourcing offshore, consistent en la externalizació de serveis a països on la mà d’obra és més barata o on existeix una major oferta de les habilitats requerides. Alguns han perdut el seu treball i uns altres han estat obligats a canviar de lloc dintre de l’organització.

Així ho revela un recent sondeig realitzat per investigadors de l’Escola de Negocis de la Universitat de Nova York i de l’Escola Wharton de la Universitat de Pensilvània, qui subratllen que el percentatge és el doble al de treballadors afectats en altres àrees d’activitat.

L’estudi, basat en dades recopilades sobre 10.000 persones, ve a confirmar la idea que són els empleats TI amb responsabilitats purament tècniques, els programadors informàtics i els desenvolupadors de programari – totes les quals impliquen poca interacció amb clients i usuaris finals- els més amenaçats per la externalizació offshore.

Pel que fa a la taxa mitja de penetració del offshoring en totes les indústries es situa una mica per sobre del 15%, segons l’informe, encara que en els sectors de tecnologia i telecomunicacions, el percentatge d’empreses d’Estats Units que està aplicant algun tipus de treball offshore arriba al 40%.

La mostra presa per a la realització d’aquesta investigació va incloure a uns 6.700 empleats de diverses ocupacions i a més de 3.000 responsables de contractació i de recursos humans

Font: CIO España

Els professionals de les TI ‘s’estan cremant’?

A mida que els professionals planten cara als canvis accelerats de la tecnologia, a les demandes creixents i a la pressió per aconseguir recursos, hi ha signes que el ‘burnout’ (‘estar cremat’) afecta cada vegada més als quals es dediquen a les Tecnologies de la Informació. No obstant això, la nostra comprensió d’aquest problema segueix sent limitada.

Les fonts més comunes d’estrès són l’excés d’hores i volum de treball, així com el treball quantitatiu, és a dir, el volum de treball exigit i el marge de temps per a fer-lo.

S’identifiquen altres quatre característiques intrínseques de les TI que contribueixen al ‘burnout’: multitasca, problemes de competència personal, insatisfacció amb el treball i avorriment.

De les quatre, només els problemes relacionats amb la competència personal (per exemple, temor a caure en l’obsolescència o a no poder seguir el ritme del canvi tecnològic) han rebut la suficient atenció en estudis anteriors. Aquí es subratlla l’estrès addicional que sorgeix quan cal desenvolupar noves competències per a poder portar a terme una tasca.

pdf_icon.jpg Veure l’informe

Font: e-business Center

Les marques tecnològiques, entre les més poderoses

Les marques tecnològiques cada vegada són més poderoses mundialment i en part gràcies a l’ascensió dels mercats emergents. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de la publicació del rànquing BrandZ, desenvolupat per Millward Brown Optimor i en el qual es recullen les 100 marques més poderoses combinant les valoracions dels consumidors amb els resultats financers de les empreses.

“La incorporació dels sectors tecnològics en països que abans no estaven com a Brasil, Xina, Índia i Rússia on ha entrat la telefonia mòbil ha permès aquest ‘boom tecnològic’ i cap destacar que apareixen 28 marques del sector tecnològic en el rànquing”, explica Pilar Pérez, directora general de Barcelona de Millward Brown.

Per segon any consecutiu Google encapçala aquest rànquing, seguit de General Electric, Microsoft, Coca Cola i China Mobile, que repeteixen els mateixos llocs que l’any passat. Pel que fa a la presència de les marques espanyoles continuen entre les 100 marques més valorades Banc Santander (lloc 48 ) i Zara (84) i apareixen per primera vegada BBVA (77) i Movistar (88).

Una altre de les dades a destacar de l’estudi, que ha contat amb l’opinió d’un milió de consumidors i s’han analitzat 50.000 marques en el món, és que el valor de totes les marques s’ha incrementat aquest any en un 21% i “no deixa de sorprendre perquè vivim en una època de turbulències econòmiques i varem detectar que les grans marques surten reforçades ja que han incrementat molt el seu valor i en alguns casos ho han duplicat”.

Tendències
“La diferència entre els productes cada vegada és menor i la diferenciació entre una marca i una altra ve justament per la imatge, la comunicació i decisions més emocionals dels consumidors”, explica Pérez.
Una altra de les tendències des del punt de vista dels consumidors és que “ara tenen un poder que abans no tenien i poden convertir-se ells mateixos en portaveus a través per exemple d’internet tenint una major capacitat per a influir i controlar el que les marques fan”.

La directora general de Millward Brown de Barcelona també apunta que es comença a incorporar altra sèrie de valors com els de tipus ecològic: “Els consumidors no només es preocupen si una empresa destina ajudes socials a través d’una fundació sinó que també tenen en compte si està reciclant i els materials utilitzats dels seus productes”.

Font: La Vanguardia

El 53% dels CIO no es senten realitzats amb la seva feina

Entre tots els tipus d’executius, els directors de TI tenen els menors nivells de satisfacció amb els seus treballs, segons un recent sondeig realitzat per la xarxa de contractació d’alt nivell ExecuNet.

Només el 53% dels 286 executius TI que van respondre al sondeig de ExecuNet es van manifestar satisfets amb les seves actuals tasques. El percentatge d’executius financers satisfets augmenta a un 68%, el més alt dels analitzats per ExecuNet, seguit del dels professionals de recursos humans (65%), de l’àrea de màrqueting (63%), dels directors generals (61%) i dels responsables de vendes (54%).

Dave Opton, fundador i CEO de ExecuNet, creu que els directors de TI són els executius menys satisfets per diversos motius. Entre els principals es troben la sensació d’impotència davant la impossibilitat de fer el que realment desitgen a causa de la debilitat actual de l’economia i a la reticència de les empreses a adoptar tecnologies realment innovadores. A més, Opton assenyala com una de les principals causes de frustració d’aquests professionals la naturalesa essencialment ingrata del seu treball. “En molts casos, els departaments de TI no gaudeixen del mateix respecte que altres funcions de negoci més tradicionals, com el marketing i les finances”, explica Opton.

Els resultats de la investigació de ExecuNet difereixen lleugerament d’altre estudi realitzat per Harvey Nash Executive Search sobre els nivells de satisfacció professional dels CIO. Segons l’anàlisi de Harvey Nash, el 79% dels líders TI corporatius consideren el seu treball satisfactori, i només un 21% se senten frustrats en els seus llocs de treball.

Font: CIO

Les tecnologies de la informació s’apropen a les escoles de Negoci

El Col.legi Oficial d’Enginyeria en informàtica de Catalunya – COEIC i ESADE signen un acord de col.laboració.

El Degà del COEIC, Antoni Rodríguez de La Torre i el Director General d’ ESADE, Carlos Losada, signen un acord de col·laboració que permetrà explorar possibilitats per a que les tecnologies de la informació s’apropin a la gestió, el management i el lideratge mitjançant una de les més prestigioses escoles de negoci del món.

L’acord s’ha signat durant la jornada de converses en les quals van participar per part del COEIC, Antoni Rodríguez de La Torre, Degà, José Cabrera, President del Consell Assessor, Alfons Rubio, Director/Gerent, Domingo Olmos, Vicedegà de Relacions amb les Empreses i Ramón Cano, President d’AiPro.

Per part d’ESADE, han participat en la Jornada, Alfons Sauquet, Degà, Carlos Losada, Director General, Xavier Busquets, Director del departament de sistemes de la informació, Gloria Batllori, Directora executiva de la Unitat MBA, Laura Nualart, responsable de la Unitat Executive Education, Carlo Galluci, Director Executiu de Programes Universitaris, Josep Franch, Director de Programes Msc, Enric Colet, J. Rodon i J. Wareham, del departament de sistemes de la informació.

Antoni Rodríguez, ens ha informat que aquest acord amb ESADE té com a objecte oferir als professionals del sector IT noves possibilitats de formar-se en l’àrea de l’empresa i els negocis amb l’objecte que assumeixin amb garanties la responsabilitat del lideratge estratègic que suposen les noves tecnologies; així mateix, Carlos Losada ha declarat que treballar al costat d’un Col·legi Professional, veritable pont entre la Universitat i l’empresa, ens brinda la possibilitat d’estar més a prop del col·lectiu i poder oferir programes de formació molt ajustats a les seves necessitats.

José Cabrera, ha presentat un document titulat “Tecnologia, lideratge i innovació” en el qual s’exploren les possibilitats de contribució des del COEIC a nous programes d’ESADE dirigits als professionals de la informàtica.

El document que el COEIC ha presentat tracta els següents punts:

  • Nou contexte: “L’Era de la Col·laboració Massiva”
  • Nou Talent: Els Nadius Digitals
  • Com impacten aquests canvis personalment als nostres professionals de TI?
  • Com impacten en la seva carrera i el seu futur desenvolupament professional?
  • Com podem contribuir des del COEIC/ ESADE amb un programa realment diferencial?

El diàleg entre les dues institucions pretén ser permanent i per això s’ha formalitzat una comissió de seguiment i coordinació de l’acord formada per Enric Colet i Alfons Rubio que ha declarat: “ser antic alumne d’ESADE juntament amb Domingo Olmos (ADE i MBA respectivament) ha facilitat molt les coses ja que el feeling i compartir els valors amb l’escola de negocis és molt important”.