La Generalitat s’oposa al domini .bcn

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch, ha dit a VilaWeb que veia amb preocupació la candidatura del domini .bcn que ha presentat l’Ajuntament de Barcelona, i que, de moment, s’hi oposava. ‘No m’agrada que la iniciativa sorgeixi de l’ajuntament i que s’enfoqui d’una manera publicitària.’ Per Bosch, el primer efecte que tindria el .bcn seria l’afebliment i la pèrdua de pes del .cat.

Cat

I ho ha explicat: ‘Catalunya no té la fortalesa que tenen molts estats, i el projecte del .cat se’n ressentiria, perquè perdria un aliat tan important com Barcelona. Catalunya necessita Barcelona, que ha de fer el paper de capital. Però el model actual de Barcelona és el de ciutat-estat, que renuncia a capitanejar el projecte de Catalunya. Tot plegat em fa pensar que qui ha ideat el .bcn veu Catalunya com l’àrea metropolitana de Barcelona.’

També creu que el .bcn podria originar situacions de confusió que perjudicarien el .bcn. ‘Com explicaríem a grans empreses internacionals que han adoptat el .cat, com Google i Microsoft, que el cap i casal de Catalunya no aposta pel .cat’.

Finalment, es declara incomodat perquè ningú de l’ajuntament no els hagi explicat el projecte.

L’ajuntament veu compatibilitat de dominis

Però durant la presentació del projecte, l’ajuntament ha tornat a negar que el .bcn vulgui substituir el .cat o que el pugui perjudicar. El delegat de presidència i relacions institucionals del consistori, Ignasi Cardelús, ha dit que els dominis es reforçarien i que per això hi ha converses amb la Fundació Punt Cat. Segons l’ajuntament, mentre el .cat representa un àmbit lingüístic i cultural que no ha pas de reduir-se forçosament a Catalunya, el .bcn aspira a promoure els serveis públics de la ciutat’.

Així mateix, ha subratllat que la voluntat de l’ajuntament era d’implicar entitats, institucions i empreses de la ciutat en el projecte per anar-lo definint. ‘Parlarem amb tothom per veure a què dediquem el domini i quina és la millor manera de fer-ho.’

Caardelús està convençut que el .bcn tindrà suport popular, per més que l’hagi promogut l’administració, a diferència del .cat (aprovat ara fa tres anys), que fou impulsat per la societat civil, amb el suport de l’administració.

La presentació de la candidatura

L’ajuntament ja ha anunciat oficialment la intenció de demanar el domini .bcn, si es poden complir les condicions que un dia d’aquests publicarà l’ens regulador dels dominis a internet, la ICANN. Aquesta vegada sembla que es presentaran més d’un centenar de candidatures. La ICANN ha obert fins ara dues rondes de nous dominis: l’una l’any 2000 i l’altra el 2004, quan es va aprovar el domini .cat.

La ICANN obrirà oficialment el període de presentació de candidatures a mitjan any vinent.

Font: VilaWeb

Anuncios

Barcelona vol gestionar el domini ‘.bcn’ d’internet a partir del 2010

L’Ajuntament de Barcelona presentarà la seva candidatura per a gestionar el domini .bcn en internet a partir del 2010, any en el qual per primera vegada les ciutats podran disposar de localizadores propis (com els existents .es o .cat), i al que ciutats com Nova York, Berlín i París han anunciat ja que optaran.

Si s’assoleix aquest objectiu, qualsevol servei públic, negoci, activitat comercial o turística que vulgui vincular en internet el seu nom amb Barcelona per mitjà del .bcn podrà fer-ho -sempre que conti amb el beneplàcit de l’ent que ho gestioni-, i fins i tot els barcelonins podran disposar d’un domini propi amb aquesta terminació.

El delegat de Presidència del Consistori, Ignasi Cardelús, ha explicat avui que de moment Barcelona és l’única ciutat espanyola que ha anunciat la seva candidatura a la Corporació d’Assignació de Noms i Nombres en Internet (ICANN en les seves sigles en anglès), organisme que analitzarà les propostes en el 2009 perquè, si “tot va bé”, entre en funcionament un any més tard.

Un instrument d’identitat local

L’objectiu és dotar-se d’un “instrument d’identitat local” del que es puguin beneficiar tant els ciutadans com les empreses o les institucions, i que permeti situar “a Barcelona en el mapa d’internet i a internet en el mapa de Barcelona”. A més de la geolocalització de serveis concrets en un plànol, i dels dominis personals, s’incorporaran certificats per a garantir la seguretat i identitat dels usuaris, i engegarà mecanismes per a lluitar contra possibles dolents usos del domini .bcn, i evitar així publicitat o correus no sol·licitats (spam) o estafes per falses web (phising).

168 milions de webs registrades

Fins a ara, els dominis estaven dividits en dos grans tipus: els anomenats territorials (també anomenats geogràfics, i assignats per països o territoris: .es, .fr, .eu) o els genèrics (coneguts com internacionals i organitzats per branques d’activitat: .com, .org, .net, .info). Amb la nova divisió, es vol donar un major pes a l’àmbit i a la identitat local.

Al setembre del 2008, el nombre de dominis registrats en tot el món era de 168 milions, entre ells, els 88 milions corresponents als .com i .net i 65 milions als territorials (sobre tots els .cn, .d’i .uk, és a dir, els de Xina, Alemanya i Regne Unit, respectivament); la resta corresponen als dominis .org, .biz i .name.

Font: El Periódico

Les TIC com elements de cohesió de l’espai mediterrani

Experts i representants municipals de més de 50 ciutats de països mediterranis s’han compromès a incentivar i donar suport el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), com element de cohesió en l’espai mediterrani.

Aquest objectiu es va concretar en la Declaració de Màlaga, un document subscrit en el transcurs de la Cimera de Ciutats i Governs Locals del Mediterrani.

El document, que compta amb el suport del Fons de Solidaritat Digital (FSD), concep l’ús de les noves tecnologies –especialment aquelles vinculades amb la informació i la comunicació–, com eines imprescindibles en el desenvolupament d’un espai mediterrani “més solidari i més distès”. Així mateix, s’assenyala que aquestes tecnologies “contribuïxen fortament a la pau i el diàleg cultural”, així com al desenvolupament “econòmic, social i polític i a una millor qualitat de vida en l’espai mediterrani”.

A més, en la declaració es destaca la importància de l’accessibilitat a aquestes tecnologies per al compliment dels Objectius del Mil·lenni, acordats en l’any 2000 en la seu de les Nacions Unides, i que en termes generals propugna la garantia d’uns estàndards de qualitat de vida bàsics iguals per a tots els éssers humans.

Acabar amb la bretxa digital

En relació a això, l’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, que va presentar formalment la declaració acompanyat pel secretari executiu de la FSD, Alain Clerc, va considerar “inacceptable” que aquest objectius –el compliment de les quals es va establir per a 2015– ni tan sols estiguin en via de consecució, i va apuntar a l’existència de la “bretxa digital” com un dels obstacles per a això. De la Torre va lamentar que aquesta “bretxa” persisteixi en l’espai mediterrani donada la proximitat entre els seus països, i va apostar per una plataforma de serveis i un “espai digital mediterrani” que impulsi la inversió en el desenvolupament d’infraestructures de les TIC per a assegurar un accés universal a aquestes tecnologies i a Internet, especialment en matèria d’educació, sanitat, administració electrònica, cultura, comerç, seguretat i confidencialitat.

Font: hoyTecnología

Dia Internacional del Programari Lliure

El pròxim 20 de setembre se celebra, en tot el món, el Dia Internacional del Programari Lliure. Amb motiu d’aquesta data, CENATIC (Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les TIC basades en fonts obertes) ha programat diverses activitats que s’estan desenvolupant al llarg de tot el mes, complint així amb el seu objectiu de promocionar i difondre el programari lliure en tots els àmbits de la societat en xarxa.

Així, el passat 10 de setembre CENATIC va organitzar un acte de difusió del programari lliure, com l’opció tecnològica més sostenible i democràtica, en l’àmbit del Pavelló d’Extremadura, en la ja concluída Expo de Saragossa, que va despertar gran interès entre el públic i els mitjans de comunicació. El dia 15 de setembre CENATIC, en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya ha organitzat una jornada de trobada amb empreses del sector audiovisual català per traslladar-los un rellevant cas d’èxit d’utilització de programari lliure en animació en tres dimensions. Es tracta de l’empresa argentina ManosDigitales.com, creadora de ‘Plumíferos’, la primera pel•lícula d’animació 3D íntegrament realitzada amb programari lliure. Una quinzena d’empreses catalanes del sector s’han mostrat molt interessades en les oportunitats que ofereix, per a la seva tasca, el programari de fonts obertes.

Per altra banda, el dia 18 de setembre, en col•laboració amb la Federació de Municipis i Províncies d’Extremadura (FEMPEX) i l’Ajuntament de Mèrida, CENATIC ha organitzat un taller sobre programari lliure i municipalisme, a fi de donar a conèixer a les administracions locals extremenyes les opcions que aquest tipus de programari els ofereix per avançar en l’àmbit de la e-administració. En aquest esdeveniment, en el qual també participaran les diputacions provincials de Càceres i Badajoz, està previst que l’Ajuntament de Mèrida anunciï el seu propòsit de migrar part de les seves aplicacions a programari lliure. Els assistents coneixeran, a més, quines iniciatives d’implantació i desenvolupament de programari lliure ja s’estan portant a terme en consistoris d’Extremadura, de la mà de la directora gerent del Consorci IdenTic, Fernanda Jaramillo, i coneixeran el cas d’èxit de l’Ajuntament de Saragossa, amb la participació del seu director general de Ciència i Tecnologia, Ricardo Cavero.

Finalment, el dia 24 de setembre es presentarà a Madrid l’Observatori Nacional del Programari de Fonts Obertes, així com la primera de les seves publicacions, titulada ‘Programari de fonts obertes per al desenvolupament de l’Administració Pública Espanyola. Una visió global’. Està previst que a l’acte, en el qual participaran Sebastián Muriel (director general de Red.es) i Francisco Ros (Secretari d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació), asisteixin unes 200 persones de tota Espanya.

Font: LaFlecha

Jornades de Signatura Electrònica 2008

El COEIC col.labora amb les Jornades de Signatura Electrònica que celebra la la seva cinquena edició els propers 18 i 19 de novembre de al Palau de Congressos de Fira de Barcelona.

La temàtica de les conferències d’aquesta edició girarà entorn a les següents línies conceptuals:

  1. La signatura electrònica en els processos de negoci, amb especial atenció a les novetats legals des de les JSE 2007, com la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, la Llei 30/2007, de contractes del sector públic o la Llei 56/2007, d’impuls de la societat de la informació, entre altres normatives rellevants.
  2. La signatura electrònica en el cicle de vida de la documentació electrònica, amb especial atenció al compliment normatiu que es deriva de les normatives anteriorment esmentades.
    En tots dos casos, es tracten experiències públiques i privades, amb la finalitat d’oferir una visió integrada de les solucions aplicades, intercanviant experiències i apropant dues realitats que es complementen mútuament.

Les Jornades de Signatura Electrònica, organitzades anualment per l’Agència Catalana de Certificació (CATCert), són el punt de trobada dels responsables de l’àmbit públic (polítics, càrrecs electes, directius, etc.) i de l’àmbit privat (presidents, directors generals, directors TIC, directors jurídics, etc.).

Les JSe tenen l’objectiu de debatre les principals novetats del camp de la certificació electrònica i les identitats digitals i aconseguir incentivar el desenvolupament i la divulgació de la signatura electrònica tant a l’entorn públic com en el privat, com a base per aconseguir una e-societat de confiança.

Més informació: Jornades de Signatura Electrónica

Una estratègia europea d’investigació i innovació per a les TIC amb vista a l’any 2020

La Comissió Europea ha engegat avui una consulta pública per trobar les millors estratègies que permetin situar a Europa al capdavant de la investigació i innovació en matèria de TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) en la pròxima dècada.

Tant la indústria com els experts en TIC, els responsables polítics i el públic en general aportaran la seva contribució a una nova estratègia d’investigació i innovació en matèria de TIC que es donarà a conèixer l’any que ve, sent l’objectiu situar a la indústria europea de les TIC, especialment les pimes, en lloc destacat en la carrera per la competitivitat mundial. La consulta pública està oberta fins al 7 de novembre de 2008 .

“Les TIC constitueixen el motor principal de la innovació i el desenvolupament de l’economia mundial; tal és el motiu pel qual Europa ha d’atreure inversions en investigació i desenvolupament de TIC, així com els més capacitats i les millors idees. Ens varem enfrontar també a una sèrie de desafiaments en matèria d’energia, salut i envelliment als quals només es pot plantar cara a través de solucions basades en les TIC”, ha declarat Viviane Reding, Comissària de la Unió Europea responsable de la Societat de la Informació i els Mitjans de comunicació. “Aquesta consulta és el primer pas cap a una estratègia integrada d’investigació i innovació en el sector de les TIC que vaig a presentar l’any pròxim.”

Aquesta consulta forma part de la resposta de la Comissió Europea a un recent informe d’experts dirigit per l’antic primer Ministre finlandès Esko Aho (MEMO/08/430), que posa de manifest una sèrie de deficiències clau de la investigació i innovació en matèria de TIC a Europa.

Concretament, Europa no arriba a els resultats esperats des del punt de vista tant del nivell com de la intensitat de les seves inversions en investigació i innovació. Les TIC representen actualment el 33 % de la investigació i innovació en les economies desenvolupades, mentre que a Europa només representen menys del 25 %, degut principalment a una important fragmentació.

A més, la Unió Europea representa el 32 % del mercat mundial de les TIC, si bé només el 22 % del mercat mundial correspon a les empreses europees. La Comissió Europea té previst respondre a aquests desafiaments a través d’una revisió sense tabús de la seva estratègia d’investigació i innovació en matèria de TIC.

La consulta planteja tres preguntes principals:

  • Quins són els principals desafiaments als quals s’enfronten la investigació i innovació en el sector de les TIC? A mesura que segueix endavant la revolució de les TIC, quins són les prioritats d’Europa en matèria d’investigació i innovació?
  • Com i en quins sectors ha de proposar-se Europa dur el lideratge? Europa conta amb líders en l’àmbit industrial i tecnològic, en sectors clau tals com les telecomunicacions i els sistemes incorporats. Com poden consolidar-se els avanços registrats en aquests sectors i en quins nous sectors s’ha d’intentar dur el lideratge?
  • Quin és el paper de les polítiques públiques a l’hora de situar a Europa en lloc destacat en matèria d’innovació en el sector de les TIC? Com pot consolidar-se la política d’investigació a fi de crear un mercat europeu d’innovació en el sector de les TIC? Com poden adaptar-se alguns àmbits polítics complementaris, tals com la normalització, la concessió de llicències i els règims de propietat intel•lectual, a fi de donar suport la ràpida comercialització dels resultats de la investigació?

El document relatiu a la consulta pública de la Comissió es pot consultar a la següent adreça: http://ec.europa.eu/yourvoice/ipm/forms/dispatch?form=ICTRDI

Font: AEC

Reduir la bretxa digital, objectiu per a potenciar el creixement econòmic

Els anomenats analfabets informàtics corren el risc de quedar fora del mercat laboral, que exigeix cada vegada majors coneixements i formació tecnològica. Les iniciatives públiques i privades s’han multiplicat per afavorir la seva e-inclusió.

Els experts diuen que la bretxa digital és una qüestió polític-social que es refereix a la separació soci-econòmica existent entre les comunitats que tenen accés i fan ús rutinari dels ordinadors i d’Internet i aquelles que no ho tenen o no saben fer ús d’ell. Així, la bretxa digital es percep com una desigualtat per a l’accés a la informació, al coneixement i a l’educació mitjançant les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i reduir-la s’ha convertit en un objectiu.

A Espanya existeixen al voltant de 18 milions de persones que mai han utilitzat Internet, dels quals més deu milions són dones, segons dades sobre alfabetització digital facilitats per Microsoft. Per nivell socioeconòmic, el segment mig-baix i baix són els principals exclosos de la societat del coneixement, ja que representen el 17,6% i el 1,6% dels usuaris, respectivament. En un mercat laboral altament competitiu, en el qual també es valoren els coneixements i la formació tecnològica, aquest desequilibri redueix les seves possibilitats laborals, ja que moltes de les ofertes i la informació s’ofereixen a través de la xarxa.
En aquest sentit, un dels motors és l’entitat red.es, depenent del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, que l’any passat va destinar el 63,6% del seu pressupost a la inclusió digital de col•lectius que, per motius geogràfics o generacionals, tenen dificultats d’accés a la societat de la informació. Entre ells, les poblacions rurals (amb la implantació de telecentres i biblioteques amb accés a Internet per tota la geografia nacional, així com cursos de formació) i la inclusió tecnològica en centres penitenciaris, amb la instal•lació d’aules d’informàtica per a interns i funcionaris.

Aquest any, a més, Indústria ha anunciat que aquesta legislatura engegarà el Pla Avança 55 Plus, per incorporar a les persones majors a les noves tecnologies. El Govern ha comptat en aquestes iniciatives amb la col•laboració de tots els ministeris, les comunitats autònomes i les empreses. Telefónica, per exemple, ha renovat fins a desembre de 2010 el seu compromís amb el Pla Avança. La companyia de telecomunicacions ha aportat 50 milions d’euros en els dos últims anys a aquest programa, per garantir l’accés a la societat de la informació a microempreses i a col•lectius com majors, discapacitats i residents en àrees rurals. La iniciativa privada ha impulsat programes per assolir la inclusió digital a través de la formació en tecnologies de la informació dels col•lectius menys afavorits o amb menys recursos, principalment joves aturats, dones sense formació qualificada i immigrants.

En 2001, la Fundació Esplai va crear la Red Connecta, en col•laboració amb diverses ONGs, amb l’objectiu d’alfabetitzar digitalment a persones de tota Espanya i que, actualment, compta amb el suport institucional dels Ministeris d’Indústria i de Treball i les d’empreses Dell, Epson, Bankinter, Lucent i Microsoft. La incorporació de Microsoft en 2005 al projecte de la Fundació Esplai va suposar el naixement d’una iniciativa específica, Connecta Ahora, que s’articula entorn d’un conjunt de telecentres repartits per tota la geografia nacional, on s’inclouen els centres de la Red Connecta, així com de diferents institucions que col•laboren amb l’equipament i estructura necessària per dotar als centres del material necessari per desenvolupar la seva labor. Microsoft inverteix al voltant d’un milió d’euros anuals en aquesta iniciativa, que ha format a més de 136.000 persones a Espanya a través de 64 Centres Connecta i una xarxa associada de 217 centres.

Font: Expansión