Espanya en el lloc 17 del rànquing europeu de la Societat de la Informació

Segons un informe de la Fundació Orange, el nostre país puja tres posicions però segueix sense complir amb els objectius de l’Agenda de Lisboa marcats per a 2010 .

Tal com informa Vnunet, l’informe anual e-Espanya 2008, elaborat per la Fundació Orange, assenyala que Espanya ha millorat la seva posició quant al desenvolupament de la Societat de la Informació al situar-se en el lloc 17 del rànquing europeu. Però el nostre país encara se situa lluny d’altres nacions com França o Regne Unit, la “població “de les quals” d’ordinadors és el doble de l’espanyola, i, a més, ha de millorar més si vol arribar a complir amb els objectius de l’Agenda de Lisboa per a 2010.

L’informe, que es centra en aspectes com la penetració de les telecomunicacions, la inversió o la innovació TIC, ha assenyalat l’escassa implantació de l’e-Commerce com una de les mancances del país. De fet, el nombre de persones que compren per Internet a Espanya és tres vegades menor que el del Regne Unit o el d’Holanda.

D’altra banda, un dels aspectes en els quals millor valoració aconsegueix Espanya és en el de la implantació dels serveis d’e-Administració, que ha sofert un augment del 50%. A més, l’informe assenyala com peculiaritat de la població espanyola el fet que l’ús de la telefonia mòbil continuï creixent a pesar de ser un mercat bastant madur

Font: AEC

El Govern impulsa el programa Enginycat per afrontar la manca enginyers

Segons un estudi de la FOBSIC encarregat per l’STSI, la necessitat de professionals en enginyeria s’incrementarà a un ritme de l’1,2% anual.

Presentació EnginycatSegons dades elaborades pel Comissionat per a Universitats i Recerca a partir d’estudis europeus, el dèficit actual acumulat de professionals en enginyeria a Catalunya  és de 12.500 enginyers. Prenent com a referència les xifres dels països europeus més avançats (Alemanya, Suècia, Finlàndia, Holanda,…), Catalunya hauria de tenir 128.000 professionals de l’enginyeria enfront els 98.000 que s’estima que hi ha actualment.
Paral·lelament, segons un estudi realitzat per la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), per encàrrec de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), mentre la necessitat de professionals en enginyeria s’incrementarà a un ritme de l’1,2% anual, la davallada de titulats és del 3%.

Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha impulsat el programa Enginycat, que van presentar en conferència de premsa els consellers d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; el de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs; el d’Educació, Ernest Maragall; i el secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbi.

Enginycat té com a objectiu impulsar les enginyeries i les vocacions en l’àmbit cientificotècnic i té un pressupost de més de 3 milions d’euros per a 2008 i 2009. És un programa multidisciplinari executat tècnicament a través de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) que té com a objectius principals atreure més joves als estudis tècnics, millorar els resultats acadèmics dels estudiant d’enginyeries i l’encaix laboral entre oferta i demanda, perfeccionar l’educació científica i tècnica en l’àmbit preuniversitari i fomentar sinergies entre el sector públic i privat.

Xina ja és el primer exportador mundial de productes TIC

Xina s’ha convertit en el primer exportador mundial d’articles TIC, i l’Índia lidera les vendes mundials d’aquests serveis, segons la UNCTAD. En 2004, Xina va avançar als Estats Units en subministrament internacional de productes del sector, i les seves exportacions van arribar en 2006 els 200.000 milions d’euros.

El futur que augura la UNCTAD a les TIC a nivell global és òptim: preveu que el creixement continu de la penetració d’aquesta tecnologia en la societat es mantindrà i que jugaran un paper cada vegada més important en el comerç internacional.

La Conferència de les Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD acaba de presentar l’informe The Information Economy Report 2007-2008 – Science and technology for development: the new paradigm of ICT que analitza, entre altres temes, la contribució actual i potencial de la tecnologia a la creació i difusió del coneixement; o la manera que les TIC (les tecnologies de la comunicació i de la informació) ajuden a generar innovacions que milloren els mitjans de vida dels més pobres. Dos exemples: l’ús dels telèfons mòbils per gestionar micro-negocis a Àfrica i la creació de telecentres per a l’ús de comunitats pobres.

Transformació de l’economia. Però les TIC no estan ajudant només als països pobres, sinó també als països en vies de desenvolupament en un sentit diferent. Els resultats de l’anàlisi confirmen que, encara que la majoria dels països en vies de desenvolupament encara van molt per darrere dels països industrialitzats en la capacitat i ús de les tecnologies de comunicació i informació, alguns d’ells estan emergint com importants subministradors globals de productes i serveis en aquest sector (de fet, la majoria de xips informàtics, auriculars de telèfons, ordinadors portàtils, pantalles de televisió, reproductors DVD i altres productes electrònics i de telecomunicacions es fabriquen en aquests països).

I és que l’economia a nivell mundial s’està veient transformada per l’expansió de les TIC. El coneixement es dissemina per Internet (amb els conseqüents desafiaments per a la propietat intel•lectual), les comunicacions electròniques superen distàncies i fronteres, que es tornen menys rellevants a l’hora de portar a terme negocis i transaccions financeres i, en definitiva, les TIC poden generar guanys tan eficients que estan canviant els patrons bàsics seguits fins a fa molt poc pels negocis i el creixement de l’economia.

Font: Tendencias 21

El ‘outsourcing’ genera el 36% dels ingressos de les consultores

L’Associació Espanyola d’Empreses de Consultoria (AEC) ha publicat l’informe anual “El outsourcing com palanca de creixement de les empreses”, que recull dades de 2007 i previsions per a 2008, gràcies a la informació aportada per les principals empreses de consultoria del panorama nacional.

Segons l’informe, els serveis de outsourcing són els més dinàmics i representen el 36% dels ingressos del sector. Això significa que és la segona font d’ingressos per a les consultores, per darrera dels serveis de desenvolupament i integració.

La taxa mitja de creixement anual del outsourcing en el període 2004-2007 ha estat del 17%, amb una contribució al creixement del sector del 49% en el mateix període de temps. Cal recordar que la xifra total de facturació de la consultoria l’any passat va anar de 8.561 milions d’euros, amb un creixement interanual 11,4%. Dintre del outsourcing, els serveis de tecnologies de la informació (ITO) suposen el 43% de les vendes, seguits pels de gestió d’aplicacions (AM), amb el 41% dels ingressos, i els de outsourcing de processos de negoci (BPO), amb el 16%.

Per al present exercici, la facturació del outsourcing serà un 14% superior a la resta dels serveis oferts pel sector de la consultoria. Segons les previsions, el outsourcing continuarà sent el motor del creixement de les vendes del sector i significarà el 44% dels ingressos durant 2008.

Font: ComputerWorld

Criteris d’adopció de tecnologies en la PIME

Les decisions sobre inversió tecnològica de les grans empreses espanyoles persegueixen un equilibri raonable entre el cost de la tecnologia i el benefici que es rep de la mateixa. No obstant això, les pimes consideren prioritari que el proveïdor respongui als problemes que pugui generar la tecnologia adoptada, com la disponibilitat de suport extern i la solidesa del proveïdor.

La segona edició d’aquest estudi de l’e-business Center PwCenter&IESE (que forma part del projecte Business and Information Technologies liderat per la Anderson School of Management de UCLA, amb la col•laboració d’escoles de negocis al voltant del món) es basa en una enquesta dirigida als responsables de TI de 56 grans empreses espanyoles (600 empleats i més) i de 182 pimes (menys de 600 empleats).

Entre altres preguntes, l’enquesta pregunta sobre la importància que atorguen a un conjunt de 15 criteris d’adopció de les TIC, relacionats amb la racionalitat en la presa de decisió, la difusió de la innovació i la pròpia psicologia de l’agent de decisió. El resultat confirma en línies generals que les grans empreses i les pimes difereixen a l’hora de prioritzar aquests criteris d’adopció de tecnologia.

Aquesta diferència entre ambdós segments d’empreses es revela ja a l’hora de plasmar quin és el criteri més important en l’adopció de tecnologia. Així, mentre que la majoria (el 91%) dels responsables de TI de les grans empreses considera que el primer criteri de decisió és el de la racionalitat dels costos, la majoria dels seus col•legues de les pimes (un 84%) creu que el factor principal és l’existència de suport tècnic del proveïdor capaç de mantenir i resoldre les fallades del sistema.

En quant al segment de les pimes, l’estudi constata l’existència de cinc comportaments que guien les decisions dels seus responsables de TI:

a) Conducta continuista-conservadora o ‘efecte rajada’. Un 25 per cent dels professionals consultats admet la importància de l’opinió de col•legues o grups afins, la creença que la solució triada ho serà també per la majoria del seu sector i per l’aversió al risc de fracassar en la presa de decisions. Cap suposar, doncs, que en aquest segment l’opinió de tercers exerceix una gran influència el que, sumat al temor a equivocar-se, els condueix a aquest efecte ‘rajada’ i acaben adoptant la solució tecnològica més expandida en el sector.

b) Compatibilitat dels sistemes i la independència enfront dels proveïdors. Un 21 per cent dels enquestats destaca la seva preferència per l’adopció d’estàndards, valora especialment que el proveïdor ofereixi suport extern per minimitzar el risc que la seva decisió sigui irreversible i, alhora, pretén assolir una major independència dels seus proveïdors.

c) Conducta d’obediència. El 19 per cent dels responsables de TI enquestats creu que és prioritari conservar la seva reputació corporativa, de manera que a l’hora de prendre una decisió sobre adopció de tecnologia consideren les preferències de l’alta adreça, a més d’assegurar-se de la reputació del proveïdor.
d) Conducta de costos. Un 19 per cent d’aquests professionals prenen les seves decisions en funció dels costos generats per la tecnologia i per les seves característiques tècniques, sense que els inquieti el fet que la seva decisió pugui provocar canvis radicals en les rutines de treball de l’empresa.

e) Conducta d’habilitat. Finalment, existeix un grup menys nombrós (16 per cent) de professionals que tria les seves tecnologies en funció de les barreres de coneixement. És a dir, segons les habilitats disponibles o de la seva manca, ja que aquesta última obstaculitza la implementació de les solucions tecnològiques. Aquest últim grup atorga molta importància a analitzar la viabilitat de l’adopció per part dels seus treballadors i clients. En definitiva, s’observa que la figura del responsable de TI de les empreses espanyoles petites i mitjanes anteposa en la presa de decisions d’inversió tecnològica consideracions continuistes allunyades de qualsevol risc. “Quan no hi ha altra estratègia millor, o quan es tem córrer riscos, la conducta ideal consisteix a copiar als altres”. Aquesta opinió resumeix bé aquesta actitud, que naturalment, té també els seus propis riscos.

Font: Computing

Neix l’Observatori Nacional per al sector del programari lliure

Uns 500.000 llocs informàtics i servidors funcionen amb programari lliure en els sistemes mantinguts per les administracions públiques espanyoles, el que suposa que 1,5 milions d’usuaris usen o estan exposats al programari de fonts obertes dintre dels sistemes de l’administració.

Aquesta és una de les primeres conclusions del primer estudi de l’Observatori Nacional del Programari de Fonts Obertes, creat i presentat aquesta setmana pel centre Nacional de Referències d’Aplicació de les TIC (Cenatic) a Madrid. L’informe, no obstant això, mostra que són els municipis de més de 500.000 habitants els quals han estat més actius quant al desenvolupament d’algun tipus de política d’adopció d’aquest tipus de programari. En concret, el 57% d’ells diu desenvolupar estratègies en aquesta adreça, pel 17% de l’any anterior, segons dades extretes de l’informe Reina 2005-2006.

L’estudi, elaborat amb la col•laboració de la Universitat Rei Juan Carlos i Telefònica I+D, assenyala a Espanya com ‘un país punter’ en l’ús del programari lliure i apunta que més de la meitat de les empreses i administracions tenen un coneixement legal ‘bo o molt bo’ sobre les seves possibilitats. L’informe ofereix una panoràmica general d’experiències d’adopció i ús de programari de fonts obertes, com la plataforma de desenvolupament FW-Programari lliure del Principat d’Astúries que va arrencar en 2004 i ja té més de 130 aplicacions en producció; el projecto Guadalinfo d’Andalusia, que conta amb uns 4.500 ordinadors personals i 335.000 usuaris registrats, o Linex Pyme, impulsat per la Junta d’Extremadura, les eines de la qual ja són usades en 250 empreses d’aquesta regió.

La directora gerent de Cenatic, Carolina Grau, membre del Consell Assessor del COEIC, va explicar que aquestes tecnologies són un element ‘fonamental’ en el desenvolupament de la societat de la informació. I el secretari d’Estat de Telecomunicacions, Francisco Ros, va destacar el paper rellevant de la web 2.0, ‘que ha impulsat tot un seguit d’activitats cooperatives que han arribat a fins a l’I+D+i’. Ros va afegir que ‘el poder de la multitud és la qual impulsa els negocis i que el Govern posarà tots els mitjans perquè Espanya actuï com far i guia internacional en aquesta activitat. La majoria dels responsables de projectes de programari lliure coincideix a assenyalar com avantatges principals del seu ús a l’important estalvi en llicències, la independència de proveïdors, la possibilitat de crear una comunitat entorn del projecte, la facilitat per adaptar els programes a requisits específics.

També destaquen que, al tractar-se d’estàndards i protocols oberts, facilita la interoperabilitat entre sistemes informàtics. Per contra, els experts consultats apunten la falta de formació, el desconeixement del model de llicenciament i la contractació orientada a productes i no a serveis en l’Administració com algunes de les dificultats per a l’expansió dels programes de programari lliure. I recomanen portar a terme programes de formació i crear fòrums i estructures de comunicació estables per impulsar la seva expansió.

Font: Cinco Días

Els nens amb ordinador milloren més, sobretot en matemàtiques

El Parc d’Innovació La Salle, Toshiba i el parvulari de La Salle Bonanova, a Barcelona, han realitzat el primer estudi europeu sobre l’impacte de les tecnologies en l’educació i l’aprenentatge en nens de 3 anys.

Durant tres mesos es va avaluar l’evolució de 52 nens en l’aprenentatge de les matemàtiques. A la meitat se’ls va substituir les eines tradicionals d’aprenentatge (quaderns, llapis, llibres i pissarres) per un entorn digital amb accés web sense fil i tablet PC al costat d’un programari de continguts digitals, un projector i una pissarra digital. El 84,6% dels alumnes que han usat els tablets PC van finalitzar l’avaluació de trimestre amb una puntuació de notable (7 o més sobre 10) davant del 57,7% dels alumnes sense PC.

L’informe planteja altres avantatges, com la incidència directa de la tecnologia en l’eficàcia de les classes. Els nens amb portàtils van realitzar quatre vegades més exercicis i els seus professors van reduir a la meitat el temps d’explicació i correcció. Els nens van realitzar una avaluació inicial i una altra final de matemàtiques. Els d’ordinadors van incrementar la mitjana de 3,4 a 8,5 mentre que la resta només van passar de 4,7 a 6,9 punts.

Font: El País