Criteris d’adopció de tecnologies en la PIME

Les decisions sobre inversió tecnològica de les grans empreses espanyoles persegueixen un equilibri raonable entre el cost de la tecnologia i el benefici que es rep de la mateixa. No obstant això, les pimes consideren prioritari que el proveïdor respongui als problemes que pugui generar la tecnologia adoptada, com la disponibilitat de suport extern i la solidesa del proveïdor.

La segona edició d’aquest estudi de l’e-business Center PwCenter&IESE (que forma part del projecte Business and Information Technologies liderat per la Anderson School of Management de UCLA, amb la col•laboració d’escoles de negocis al voltant del món) es basa en una enquesta dirigida als responsables de TI de 56 grans empreses espanyoles (600 empleats i més) i de 182 pimes (menys de 600 empleats).

Entre altres preguntes, l’enquesta pregunta sobre la importància que atorguen a un conjunt de 15 criteris d’adopció de les TIC, relacionats amb la racionalitat en la presa de decisió, la difusió de la innovació i la pròpia psicologia de l’agent de decisió. El resultat confirma en línies generals que les grans empreses i les pimes difereixen a l’hora de prioritzar aquests criteris d’adopció de tecnologia.

Aquesta diferència entre ambdós segments d’empreses es revela ja a l’hora de plasmar quin és el criteri més important en l’adopció de tecnologia. Així, mentre que la majoria (el 91%) dels responsables de TI de les grans empreses considera que el primer criteri de decisió és el de la racionalitat dels costos, la majoria dels seus col•legues de les pimes (un 84%) creu que el factor principal és l’existència de suport tècnic del proveïdor capaç de mantenir i resoldre les fallades del sistema.

En quant al segment de les pimes, l’estudi constata l’existència de cinc comportaments que guien les decisions dels seus responsables de TI:

a) Conducta continuista-conservadora o ‘efecte rajada’. Un 25 per cent dels professionals consultats admet la importància de l’opinió de col•legues o grups afins, la creença que la solució triada ho serà també per la majoria del seu sector i per l’aversió al risc de fracassar en la presa de decisions. Cap suposar, doncs, que en aquest segment l’opinió de tercers exerceix una gran influència el que, sumat al temor a equivocar-se, els condueix a aquest efecte ‘rajada’ i acaben adoptant la solució tecnològica més expandida en el sector.

b) Compatibilitat dels sistemes i la independència enfront dels proveïdors. Un 21 per cent dels enquestats destaca la seva preferència per l’adopció d’estàndards, valora especialment que el proveïdor ofereixi suport extern per minimitzar el risc que la seva decisió sigui irreversible i, alhora, pretén assolir una major independència dels seus proveïdors.

c) Conducta d’obediència. El 19 per cent dels responsables de TI enquestats creu que és prioritari conservar la seva reputació corporativa, de manera que a l’hora de prendre una decisió sobre adopció de tecnologia consideren les preferències de l’alta adreça, a més d’assegurar-se de la reputació del proveïdor.
d) Conducta de costos. Un 19 per cent d’aquests professionals prenen les seves decisions en funció dels costos generats per la tecnologia i per les seves característiques tècniques, sense que els inquieti el fet que la seva decisió pugui provocar canvis radicals en les rutines de treball de l’empresa.

e) Conducta d’habilitat. Finalment, existeix un grup menys nombrós (16 per cent) de professionals que tria les seves tecnologies en funció de les barreres de coneixement. És a dir, segons les habilitats disponibles o de la seva manca, ja que aquesta última obstaculitza la implementació de les solucions tecnològiques. Aquest últim grup atorga molta importància a analitzar la viabilitat de l’adopció per part dels seus treballadors i clients. En definitiva, s’observa que la figura del responsable de TI de les empreses espanyoles petites i mitjanes anteposa en la presa de decisions d’inversió tecnològica consideracions continuistes allunyades de qualsevol risc. “Quan no hi ha altra estratègia millor, o quan es tem córrer riscos, la conducta ideal consisteix a copiar als altres”. Aquesta opinió resumeix bé aquesta actitud, que naturalment, té també els seus propis riscos.

Font: Computing

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: