El ‘outsourcing’ genera el 36% dels ingressos de les consultores

L’Associació Espanyola d’Empreses de Consultoria (AEC) ha publicat l’informe anual “El outsourcing com palanca de creixement de les empreses”, que recull dades de 2007 i previsions per a 2008, gràcies a la informació aportada per les principals empreses de consultoria del panorama nacional.

Segons l’informe, els serveis de outsourcing són els més dinàmics i representen el 36% dels ingressos del sector. Això significa que és la segona font d’ingressos per a les consultores, per darrera dels serveis de desenvolupament i integració.

La taxa mitja de creixement anual del outsourcing en el període 2004-2007 ha estat del 17%, amb una contribució al creixement del sector del 49% en el mateix període de temps. Cal recordar que la xifra total de facturació de la consultoria l’any passat va anar de 8.561 milions d’euros, amb un creixement interanual 11,4%. Dintre del outsourcing, els serveis de tecnologies de la informació (ITO) suposen el 43% de les vendes, seguits pels de gestió d’aplicacions (AM), amb el 41% dels ingressos, i els de outsourcing de processos de negoci (BPO), amb el 16%.

Per al present exercici, la facturació del outsourcing serà un 14% superior a la resta dels serveis oferts pel sector de la consultoria. Segons les previsions, el outsourcing continuarà sent el motor del creixement de les vendes del sector i significarà el 44% dels ingressos durant 2008.

Font: ComputerWorld

Anuncios

Proper canvi domini i acrònim COEIC

Informar-vos de l’estat de les relacions entre el nostre Col·legi i el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya. Com ja sabeu, hi havia un divergència amb ells relacionada amb l’acrònim i el domini que venia utilitzant el Col·legi des dels seus inicis.

Tal com es va acordar a l’Assemblea del dia 11 d’abril d’enguany, s’han seguit realitzant les negociacions oportunes per tal d’arribar a un acord satisfactori per ambdues parts.

Els Col·legis Oficials d’Enginyers Industrials de Catalunya i d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya comuniquen conjuntament

Que han assolit un acord, aprovat per les juntes respectives, per resoldre definitivament qualsevol possible malentès que es pugui produir al voltant de l’acrònim COEIC i iniciar un camí de col·laboració i bona entesa.

L’acord assolit estableix que, en endavant, l’acrònim COEIC identificarà exclusivament, per raons d’antiguitat, al Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, i aquest contribuirà a fer front a les despeses que comporta el canvi de la seva denominació abreujada al Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, atenent a la bona fe amb què en va disposar en la seva creació i reconeixent el bon ús que n’ha fet fins a la data de l’acord.

En aplicació del que s’ha acordat, el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, posa en marxa el procés per modificar la seva denominació abreujada, procés que haurà de culminar en la modificació dels seus estatuts, ja que també recullen aquesta denominació.

També en aplicació de l’acord assolit, s’inicia un procés de divulgació conjunta del canvi d’ús de l’acrònim, especialment a Internet. Aquest procés preveu un període transitori per deixar temps a què es difongui la notícia i evitar possibles confusions.

Per altra banda, i en compliment de l’acord de l’Assemblea i de l’esmentat acord amb el Col·legi d’Industrials, s’està realitzant el canvi i modernització de la imatge corporativa, inclòs l’acrònim i el domini del col·legi.

Els tres noms que han anat sorgint, per a què pogueu participar en la seva elecció:

  • coeinf.cat
  • enginyeriainformatica.cat
  • enginfor.cat

Si tens qualsevol altra sugerencia que consideris interessant, no dubtis en comentar-la.

Preguem voteu un d’ells, enviant un correu a secretaria@coeic.org.

Propers cursos ATI Catalunya

Us presentem la relació dels propers cursos organitzats per l’ATI Catalunya, als qual els col.legiats del COEIC poden gaudir d’un 50% de descompte sobre l’import del curs:

Itil v3 Conversion (9 hores)
Del 6 al 13 d’octubre. Dilluns i dimecres de 18.30 a 21.30 h.

Introducció a IT Governance (Cobit) (6 hores)
3 i 5 de novembre. Dilluns i dimecres de 18.30 a 21.30 h.

Introducció ISO 20.000 (6 hores)
10 i 12 de novembre. Dilluns i dimecres de 18.30 a 21.30 h.

Novetats Windows Server 2008 (6 hores)
17 i 19 de novembre. Dilluns i dimecres de 18.30 a 21.30 h.

Novetats SQL Server 2008 (6 hores)
1 i 3 de desembre. Dilluns i dimecres de 18.30 a 21.30 h.

Novetats Visual Studio 2008 (9 hores)
15 i 17 de desembre. Dilluns i dimecres de 18.30 a 21.30 h.

Novetats en Exchange 2007 (6 hores)
20 i 22 d’octubre. Dilluns i dimecres de 18.30 a 21.30 h.

Més informació: http://www.ati.es/article.php3?id_article=1011

Informació i inscripcions: secrecat@ati.es / 93 412 52 35

Criteris d’adopció de tecnologies en la PIME

Les decisions sobre inversió tecnològica de les grans empreses espanyoles persegueixen un equilibri raonable entre el cost de la tecnologia i el benefici que es rep de la mateixa. No obstant això, les pimes consideren prioritari que el proveïdor respongui als problemes que pugui generar la tecnologia adoptada, com la disponibilitat de suport extern i la solidesa del proveïdor.

La segona edició d’aquest estudi de l’e-business Center PwCenter&IESE (que forma part del projecte Business and Information Technologies liderat per la Anderson School of Management de UCLA, amb la col•laboració d’escoles de negocis al voltant del món) es basa en una enquesta dirigida als responsables de TI de 56 grans empreses espanyoles (600 empleats i més) i de 182 pimes (menys de 600 empleats).

Entre altres preguntes, l’enquesta pregunta sobre la importància que atorguen a un conjunt de 15 criteris d’adopció de les TIC, relacionats amb la racionalitat en la presa de decisió, la difusió de la innovació i la pròpia psicologia de l’agent de decisió. El resultat confirma en línies generals que les grans empreses i les pimes difereixen a l’hora de prioritzar aquests criteris d’adopció de tecnologia.

Aquesta diferència entre ambdós segments d’empreses es revela ja a l’hora de plasmar quin és el criteri més important en l’adopció de tecnologia. Així, mentre que la majoria (el 91%) dels responsables de TI de les grans empreses considera que el primer criteri de decisió és el de la racionalitat dels costos, la majoria dels seus col•legues de les pimes (un 84%) creu que el factor principal és l’existència de suport tècnic del proveïdor capaç de mantenir i resoldre les fallades del sistema.

En quant al segment de les pimes, l’estudi constata l’existència de cinc comportaments que guien les decisions dels seus responsables de TI:

a) Conducta continuista-conservadora o ‘efecte rajada’. Un 25 per cent dels professionals consultats admet la importància de l’opinió de col•legues o grups afins, la creença que la solució triada ho serà també per la majoria del seu sector i per l’aversió al risc de fracassar en la presa de decisions. Cap suposar, doncs, que en aquest segment l’opinió de tercers exerceix una gran influència el que, sumat al temor a equivocar-se, els condueix a aquest efecte ‘rajada’ i acaben adoptant la solució tecnològica més expandida en el sector.

b) Compatibilitat dels sistemes i la independència enfront dels proveïdors. Un 21 per cent dels enquestats destaca la seva preferència per l’adopció d’estàndards, valora especialment que el proveïdor ofereixi suport extern per minimitzar el risc que la seva decisió sigui irreversible i, alhora, pretén assolir una major independència dels seus proveïdors.

c) Conducta d’obediència. El 19 per cent dels responsables de TI enquestats creu que és prioritari conservar la seva reputació corporativa, de manera que a l’hora de prendre una decisió sobre adopció de tecnologia consideren les preferències de l’alta adreça, a més d’assegurar-se de la reputació del proveïdor.
d) Conducta de costos. Un 19 per cent d’aquests professionals prenen les seves decisions en funció dels costos generats per la tecnologia i per les seves característiques tècniques, sense que els inquieti el fet que la seva decisió pugui provocar canvis radicals en les rutines de treball de l’empresa.

e) Conducta d’habilitat. Finalment, existeix un grup menys nombrós (16 per cent) de professionals que tria les seves tecnologies en funció de les barreres de coneixement. És a dir, segons les habilitats disponibles o de la seva manca, ja que aquesta última obstaculitza la implementació de les solucions tecnològiques. Aquest últim grup atorga molta importància a analitzar la viabilitat de l’adopció per part dels seus treballadors i clients. En definitiva, s’observa que la figura del responsable de TI de les empreses espanyoles petites i mitjanes anteposa en la presa de decisions d’inversió tecnològica consideracions continuistes allunyades de qualsevol risc. “Quan no hi ha altra estratègia millor, o quan es tem córrer riscos, la conducta ideal consisteix a copiar als altres”. Aquesta opinió resumeix bé aquesta actitud, que naturalment, té també els seus propis riscos.

Font: Computing

Brussel·les demana un ‘debat obert’ per a aclarir l’estatut dels blocs

El Parlament Europeu va rebutjar una proposta per a impulsar l’aplicació als blocs de les mateixes normes que regulen altres publicacions i va instar a iniciar un “debat obert” per a definir l’estatut de les bitàcores en Internet.

El ple de l’Eurocambra va aprovar per 307 vots a favor i 262 en contra una resolució presentada pels grups Socialista, Liberal i Verd, que revisava un text preparat en la comissió de Cultura de la institució sobre el pluralisme i la independència dels mitjans de comunicació. El principal canvi introduït es refereix a l’estatut dels blocs, amb l’eliminació de la proposta perquè aquest tipus de llocs i altres amb informació generada per usuaris hàgin de complir les mateixes normes que s’exigeixen a “les altres formes d’expressió pública”.

La idea havia generat certa polèmica entre els internautes, que en alguns casos veien la iniciativa com un intent de reduir les llibertats en la Xarxa. La ponent de l’informe, l’eurodiputatda socialista Marianne Mikko, va voler deixar clar durant el debat del text que “a ningú li interessa regular Internet”. La resolució aprovada finalment pel parlament reconeix la importància que han cobrat en els últims anys els blocs i subratlla que suposen “una nova contribució important a la llibertat d’expressió”.

Els eurodiputats recorden que, a més de per persones privades, aquest mitjà és cada vegada més usat per professionals dels mitjans de comunicació i, en aquesta línia, defensa un debat sobretot el relacionat amb el seu estatut legal. A més, el text subratlla la importància de garantir la protecció dels drets d’autor en els mitjans de comunicació ‘online’, de manera que, per exemple, “les terceres parts hàgin d’esmentar la font quan citin declaracions”.

Font: El Mundo

Els ports de València i Shanghai signen un acord d’intercanvi electrònic de dades

El port de Shanghai i l’Autoritat Portuària de València han signat un acord de cooperació per estimular l’intercanvi electrònic de dades entre ambdues comunitats portuàries.

Segons han informat fonts del Port de València, els objectius de l’acord es centren en l’estandardització dels intercanvis electrònics d’informació per a “optimitzar el procés duaner i la logística portuària entre València i Shanghai”. A més, ambdues parts s’han compromès a la promoció i desenvolupament d’activitats dirigides a la formació en aquest sector.

Aquesta iniciativa suposa un primer pas en el lideratge regional de València i Shanghai en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Aquest acord amb el port de Shanghai, un dels tres ports més importants del món, permetrà al port de València augmentar l’eficiència del servei, tant a companyies navilieres com a gestors de transport internacional, oferint informació en temps real per a optimitzar la planificació, control i seguiment de les seves càrregues i mitjos de transport.

L’acord arribat destaca la plataforma de comerç electrònic de l’Autoritat Portuària de València sent la primera vegada que Shanghai realitza una col·laboració d’aquesta naturalesa amb un port Europeu.

Font: El Mundo

Neix l’Observatori Nacional per al sector del programari lliure

Uns 500.000 llocs informàtics i servidors funcionen amb programari lliure en els sistemes mantinguts per les administracions públiques espanyoles, el que suposa que 1,5 milions d’usuaris usen o estan exposats al programari de fonts obertes dintre dels sistemes de l’administració.

Aquesta és una de les primeres conclusions del primer estudi de l’Observatori Nacional del Programari de Fonts Obertes, creat i presentat aquesta setmana pel centre Nacional de Referències d’Aplicació de les TIC (Cenatic) a Madrid. L’informe, no obstant això, mostra que són els municipis de més de 500.000 habitants els quals han estat més actius quant al desenvolupament d’algun tipus de política d’adopció d’aquest tipus de programari. En concret, el 57% d’ells diu desenvolupar estratègies en aquesta adreça, pel 17% de l’any anterior, segons dades extretes de l’informe Reina 2005-2006.

L’estudi, elaborat amb la col•laboració de la Universitat Rei Juan Carlos i Telefònica I+D, assenyala a Espanya com ‘un país punter’ en l’ús del programari lliure i apunta que més de la meitat de les empreses i administracions tenen un coneixement legal ‘bo o molt bo’ sobre les seves possibilitats. L’informe ofereix una panoràmica general d’experiències d’adopció i ús de programari de fonts obertes, com la plataforma de desenvolupament FW-Programari lliure del Principat d’Astúries que va arrencar en 2004 i ja té més de 130 aplicacions en producció; el projecto Guadalinfo d’Andalusia, que conta amb uns 4.500 ordinadors personals i 335.000 usuaris registrats, o Linex Pyme, impulsat per la Junta d’Extremadura, les eines de la qual ja són usades en 250 empreses d’aquesta regió.

La directora gerent de Cenatic, Carolina Grau, membre del Consell Assessor del COEIC, va explicar que aquestes tecnologies són un element ‘fonamental’ en el desenvolupament de la societat de la informació. I el secretari d’Estat de Telecomunicacions, Francisco Ros, va destacar el paper rellevant de la web 2.0, ‘que ha impulsat tot un seguit d’activitats cooperatives que han arribat a fins a l’I+D+i’. Ros va afegir que ‘el poder de la multitud és la qual impulsa els negocis i que el Govern posarà tots els mitjans perquè Espanya actuï com far i guia internacional en aquesta activitat. La majoria dels responsables de projectes de programari lliure coincideix a assenyalar com avantatges principals del seu ús a l’important estalvi en llicències, la independència de proveïdors, la possibilitat de crear una comunitat entorn del projecte, la facilitat per adaptar els programes a requisits específics.

També destaquen que, al tractar-se d’estàndards i protocols oberts, facilita la interoperabilitat entre sistemes informàtics. Per contra, els experts consultats apunten la falta de formació, el desconeixement del model de llicenciament i la contractació orientada a productes i no a serveis en l’Administració com algunes de les dificultats per a l’expansió dels programes de programari lliure. I recomanen portar a terme programes de formació i crear fòrums i estructures de comunicació estables per impulsar la seva expansió.

Font: Cinco Días