Empreses amb Cor

El COEIC participa en el programa Empresses amb Cor de Càritas.

La missió de Càritas consisteix en acollir i treballar amb les persones excloses per ajudar-les a sortir de la seva situació de pobresa i exclusió. Ajuden a persones amb pocs recursos econòmics (menors, joves, adultes i ancianes) posant al seu abast diferents recursos i serveis.

Tot això no podríe fer-ho sense l’ajuda i els donatius de moltes persones, conscienciades de la realitat que ens envolta, que col·laboren amb Càritas tant a nivell econòmic com amb altre tipus de serveis.

Càritas també aposta per les empreses i institucions que volen afegir-se a la nostra acció social i per això des de fa 5 anys vam engegar el Programa Empreses amb cor, amb el qual els convidem a participar en propostes conjuntes en l’àmbit de la Responsabilitat Social Corporativa.

Més informació: Empresses amb Cor

 

Anuncios

Prop d’un centenar de centres disposaran el proper curs del programari lliure Linkat

Linkat és un sistema de programari lliure en català per a ordinadors amb nombroses aplicacions educatives. A Expodidàctica es presenta la versió 2.0 de Linkat GNU/Linux, una versió estable que permetrà estendre el programa, ja que fins ara era només prova pilot.

 El curs 2005-2006 el Departament d’Educació va implantar com a prova pilot el sistema de programari lliure per a ordinadors Linkat GNU/Linux a més de 20 centres educatius. Es tracta d’un sistema que disposa d’un seguit de característiques i aplicacions que el converteixen en una eina idònia per a treballar als centres, ja que inclou aplicacions d’ofimàtica, d’internet, multimèdia, jocs i d’altres aplicacions educatives.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha pogut presenciar en el marc d’Expodidàctica, una demostració pràctica d’aquest sistema. Segons el conseller “Linkat incorpora una potència d’eines de programació per als docents i per als propis alumnes en els centres també potentíssima, fet que és una demostració de fins a quin punt tothom té al seu abast l’ús d’eines més modernes i més potents des del punt de vista didàctic i pedagògic”.

El conseller ha afegit que el Linkat és un de tants exemples que demostren l’excel·lència del sistema educatiu català: “El sistema educatiu a casa nostra compta amb un arsenal de possibilitats tecnològiques, pedagògiques, editorials i de material didàctic -amb tota l’amplitud del terme- de primera fila”. Segons Maragall “cada any veiem novetats, incorporacions i innovacions importants. És clar que la utilitat per als professionals del sistema, per als centres i per als mestres i professors és indiscutible”.

Linkat, eina tecnològica per als centres educatius

El Linkat suposa respecte d’altres programes informàtics la possibilitat de disposar d’un software gratuït, el que representa un estalvi en pagament de llicències per part dels centres. El sistema, a més, aposta per compartir el coneixement i la participació, així com per estendre l’alfabetització digital entre tots els escolars.

Amb la presentació de la versió 2.0 de Linkat GNU/Linux, l’objectiu del Departament d’Educació és implantar el programari lliure, com a mínim, a prop d’un centenar de centres escolars durant el proper curs 2008-2009. A més, tots els centres nous que a partir d’aquest curs es creïn a Catalunya tindran incorporada la tecnologia necessària per a poder utilitzar el Linkat.

La Linkat 2.0 presenta un seguit de novetats:

  • Un nou escriptori amb efectes 3D, que amplia les possibilitats d’interacció amb l’usuari.
  • Noves aplicacions, fins a un total de 50.
  • Síntesi de veu en català.
  • Compatibilitat amb la majoria d’ordinadors existents al mercat.

Un projecte de futur

El Departament d’Educació vol estendre l’ús de Llinkat entre els centres escolars, i per això ofereix la possibilitat d’incorporar el sistema a totes aquelles escoles i instituts que ho desitgin. A l’estat el projecte educatiu d’ús de Linux el fan servir algunes comunitats autònomes com Andalusia, Extremadura, Castella – la Manxa, Madrid i la Comunitat Valenciana.

Un dels avantatges d’incorporar Linkat és que suposa pels centres un estalvi en la compra de llicències legals. El seu funcionament, a més, és estable, s’actualitza automàticament i no necessita antivirus per protegir el sistema.

Linkat també té en compte no només l’estalvi econòmic, sinó també l’energètic i ecològic. És per això que un dels aspectes positius és que els ordinadors necessaris per a implantar-ho no cal que siguin nous, sinó que poden ser reutilitzats de tal manera que es poden crear aules de baix cost. Linkat també ofereix la possibilitat de treballar amb terminals lleugers que redueixen en un 75% les emissions de CO2, passant dels 200 watts per ordinador que es gasta actualment als 50 watts.

La versió 2.0 de Linkat i tota la informació necessària sobre el sistema es pot consultar al portal http://linkat.xtec.cat

Font: Lafarga.cat

Office com a servei de suscripció

En un intent per ampliar els horitzons del seu suite de productivitat, Microsoft inicia les proves d’una versió de Office basada en subscripció.

La nova oferta no només suposa una alternativa a la compra del programari sinó que podria acabar amb la necessitat d’actualitzacions cada pocs anys. La dura competició de Google, Sun i uns altres ha dut a Microsoft a expandir la seva línia de programes de productivitat. La nova oferta, el nom de la qual en clau és Albany, ha arribat a la seva fase beta, segons ha anunciat Microsoft. Albany és la resposta a la creixent pressió en el mercat dels programes d’ofimàtica, que mai ha estat un negoci realment competitiu i que de segur acabarà beneficiant a l’usuari final.

Segons ha destacat Microsoft, els usuaris no semblen estar molt contents d’haver de gastar temps a haver d’instal·lar diferents tipus de programari, a més d’estar pendents d’aconseguir les versions més actuals. Així, la pròxima oferta de Microsoft elimina la necessitat de comprar i actualitzar. En el seu lloc l’usuari pagarà una quantitat mensual i sempre gaudirà d’últimes versions.

De moment no s’han esmentat preus de quotes però haurien de ser realment competitives si vol lluitar contra Golee Pass, per exemple, que es poden utilitzar de forma gratuïta i que, encara que en un primer moment va tenir el desavantatge d’obligar a l’usuari a estar connectat, és una mica en el que Golee està treballant i canviarà en breu.

Font: vnunet

Això és una emergència: es necessiten enginyers

Més del 70% de les demandes del mercat laboral no es van poder cobrir l’any passat per manca d’especialistes.

La situació és crítica i encara pot ser-ho més”, asseguren María Ribera Sancho, degana de la facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC), membre del Consell Assessor del COEIC, i Elisabet Golobardes, directora de la Escola Tècnica i Superior d´Enginyeria en Electrònica i Informàtica de La Salle-Universitat Ramon Llull (URL) i Videgana Defensa de la Professió del COEIC.

“Ara, els joves no volen ser enginyers, i això és un problema de país, no de les escoles d’enginyeria”, diu Ribera. Prova d’això és que en quatre cursos, la matriculació en aquesta enginyeria ha caigut un 37,4% en tot el sistema universitari català, un 32,4% en Enginyeria Tècnica i Informàtica de Sistemes i un 43,5% en Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió, segons dades de T Systems i de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Una dada significativa és que el passat any van quedar sense cobrir més del 70% de les demandes d’enginyers en el mercat laboral, mentre que en algunes especialitats, com Multimèdia, el dèficit va arribar el 300%.

Javier de Diego, responsable de la borsa de treball de La Salle-Universitat Ramon Llull, diu que al juny del passat any “quatre empreses ens van demanar més perfils que els quals totes les universitats de Catalunya podien oferir”.

Aquesta realitat confirma el que María Ribera apunta: encara que el teixit industrial ha canviat, el sector serveis també necessita enginyers, no només en informàtica. “La informàtica és molt necessària en el desenvolupament de la societat i abans de gaire ho serà tant com la llum o el gas… I cal construir les infraestructures necessàries perquè això sigui possible, perquè en cas contrari serem un país subdesenvolupat”.

I com la situació pot empitjorar, ja que des de fa anys hi ha hagut una caiguda de les matriculacions, a més del pla de incentivación de vocacions anunciat per la Conselleria d´Innovació, Universitats i Empresa, les escoles i els col·legis d’enginyers ja duen temps treballant per intentar donar la volta a la situació.

Ribera apunta que s’ha de fer un esforç “per explicar millor als alumnes de primària, secundària i cicles formatius per a què serveix un enginyer i totes les sortides que té la professió”. Es tracta de donar “una visió realista del que fem i ajudar als docents”.

Golobardes coincideix amb María Ribera i afegix que “molts es plantegen quin sentit té anar a estudiar una mica que té fama de ser molt dur si no saben per a què serveix. Poca gent relaciona les enginyeries amb l’humanisme. Un enginyer és aquell que resol problemes a la societat i que avança permanentment”.

Ribera i Golobardes destaquen que la tasca d’un enginyer està molt més valorada en l’estranger. “Cal revaloritzar el seu prestigi perquè la seva aportació a la societat és molt important”.

Font: La Vanguardia

A l’escenari postindustrial, el programari lliure és clau pel desenvolupament econòmic

Marcelo d’Elia Branco, Consultor de tecnologies per a la Societat de la Informació i Director del Campus Party Brasil,  és un dels referents brasilers en l’impuls i la difusió del programari lliure i és impulsor del projecte softwarelivre.org i va assessorar durant el 2006 i 2007 a la Generalitat de Catalunya en temes de programari lliure.

Quina és la seva visió de la situació actual del programari lliure a nivell global?
El programari lliure està essent utilitzat àmpliament per les Administracions Públiques, el programari lliure és clau pel desenvolupament d’una indústria tecnològica i és clau per a la innovació del texit productiu de qualsevol país. Crec que el programari lliure avui és clau pel desenvolupament econòmic en funció que estem vivint en un nou escenari postindustrial. L’escenari del programari privatiu és l’escenari de la revolució industrial, una etapa històrica ja passada. El programari lliure viu en un moment molt important i un moment que no pot deixar escapar cap país.

Quina és la situació del moviment del coneixement lliure o cultura lliure?
La idea de bloquejar la innovació, la idea de bloquejar el coneixement no són idees compatibles amb Internet, són idees antigues de l’era industrial. Per tant, el coneixement lliure i la cultura lliure és una idea contemporània, és una idea actualitzada. El moviment de la cultura lliure, el moviment de la llibertat, del coneixement lliure és un moviment que està molt associat a la idea del programari lliure.

Què li pot aportar al ciutadà (usuari final) utilitzar programari lliure?
De forma directa és la llibertat, la llibertat de poder utilitzar un ordinador sense ser vigilat, la llibertat de poder modificar el programa. Això és pel que fa a la llibertat. El segon benefici és la possibilitat d’utilitzar un programa d’ordinador que beneficia tota la societat: la cadena productiva, les empreses que poden beneficiar-se, las seves universitats i escoles. Els beneficis directes i indirectes són molt importants per aquest ciutadà.

Quin paper tenen les comunitats en el desenvolupament del programari lliure?
A la societat en xarxa, l’esperit de col·laboració és la principal diferència de la propietat industrial. Les comunitats són claus pel desenvolupament del programari lliure, pel desenvolupament de la cultura lliure. Un espai com aquest com el Citilab és un espai privilegiat perquè té una estructura que les comunitats de la regió, de tota Catalunya, poden tenir com a referència per desenvolupar els seus projectes. Crec que el Citilab és una referència no només per Catalunya sinó internacional, és un lloc interessant perquè les comunitats d’Internet se sentin com a casa seva.

Quin és el paper que han de tenir les administracions en l’àmbit del programari lliure?
L’administració pública té la tasca de traçar les polítiques públiques de desenvolupament econòmic de l’àrea de les TIC. L’opció de l’administració pública d’impulsar el programari privatiu seria una mala opció pel país d’aquella administració. L’opció d’impulsar el tema del programari lliure com a prioritat d’una administració seria d’ajudar al país a sortir i impulsar el teixit productiu. Aquest seria un dels aspectes claus del paper de l’administració: el de potenciar el desenvolupament econòmic del sector de les TIC.

Font: Citilab

L’STSI i les grans ciutats catalanes estableixen mecanismes de col·laboració per a la difusió de les TIC

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, i el director general de la Societat de la Informació, Josuè Sallent, membre del Consell Assessor del COEIC, s’han reunit amb representants dels municipis catalans de més de 50.000 habitants per establir vies de col·laboració entre el Govern i els ajuntaments en tot allò relacionat amb la Societat de la Informació.

L’objectiu és aconseguir que les grans ciutats catalanes esdevinguin el motor de l’adopció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya.

A la reunió, a la qual van assistir els màxims responsables en polítiques TIC de 20 dels 23 municipis de més de 50.000 habitants, es va fer una anàlisi de la situació actual. A partir d’aquesta anàlisi, l’STSI va proposar una sèrie de reunions temàtiques per poder establir projectes conjunts en àmbits com els telecentres, formació en TIC o promoció de les noves tecnologies a les PIMES. En aquestes reunions, l’STSI presentarà els plans i línies estratègiques, i els ajuntaments exposaran els projectes que desenvolupen en l’àmbit de la Societat de la Informació i les necessitats que tenen. La voluntat és definir accions conjuntes que aprofitin les sinergies entre la Generalitat i els ajuntaments.

Dijous de CatPL amb Localret

Altra vegada el dimecres!, ens acompanyarà Estanis Vayreda, Responsable del Àrea de Sociedad de la Información de Localret i Eduard Elias, Nou responsable de Programari Lliure a Localret.

LOCALRET és el Consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies format, en aquests moments, per 800 ajuntaments de tot el territori català, que agrupen més del 99% de la població de Catalunya, així com per les dues entitats municipalistes catalanes: l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya.

Els Dijous del CatPL són trobades, de caràcter informal acompanyades d’unes cerveses i una mica de pernil, que habitualment realitzem l’últim dijous de cada mes amb l’objectiu de fomentar el contacte i els negocis entre els socis i col·laboradors de CatPL, al mateix temps que aporten informació d’actualitat sobre el programari lliure a Catalunya i les nostres experiències en el sector.

Tothom està convidat!

Restaurant Las Tres Encinas
Avda de Roma, 153 (entre Muntaner i Casanova)
16 d’abril de 2008 a les 19:30

Per a comentaris i qüestions sobre la trobada contactin per correu electrònic amb l’encarregat de la gestió d’aquestes trobades