Els avantatges i possibles riscos de la externalizació tecnològica

La externalització forma part ja ineludible de l’estratègia de les empreses, que busquen centrar-se en el nucli del negoci i delegar la resta a tercers. Des de certs àmbits es critica l’excessiva externalització, però l’experiència mostra els beneficis d’aquesta. És suficient recordar el cas de Kodak. En 1989, Eastman Kodak va signar un acord amb IBM perquè el gegant tecnològic gestionés tots els seus sistemes informàtics. Els resultats van donar la raó a Kodak, ja que va rebaixar els costos de personal de TIC, de manteniment dels sistemes i de les telecomunicacions i es va poder centrar en la part del seu negoci que realment creava valor i li diferenciava de la competència. L’èxit de l’experiència va legitimar l’aposta pel outsourcing estratègic i, el que és més important, va provocar un canvi en la mentalitat dels directius.

2138514363_business_meeting_with_laptop_smaller.jpg

El grau d’especialització que requereixen les TIC ha dut a les empreses a externalitzar diversos processos. La importància de prioritzar el core business, la necessitat d’enfrontar-se al canvi tecnològic per ser competitiu, el concurs imprescindible de personal qualificat i el ritme frenètic al que evolucionen els productes tecnològics, encoratgen a les companyies a, com menys, plantejar-se la possibilitat d’externalitzar part dels seus serveis.

En el document d’investigació La externalización dels serveis de TIC i el Business Process Outsourcing (BPO), els professors del IESE Sandra Sieber i Josep Valor i el consultor Valentín Porta distingeixen en el seu estudi diverses classes de externalización de les TIC.

Diferents tipus

Com expliquen, les empreses poden optar pel outsourcing d’infraestructura (cedir a un proveïdor el control sobre aspectes com la xarxa de comunicació, els centres de processos o els sistemes distribuïts) o el d’aplicacions (que cedeix al proveïdor l’execució dels processos i normalment duu amb si que aquest contacti directament amb el proveïdor de programari).

En quant al grau de externalització, es distingeix entre el outsourcing total (quan tot el departament de TIC passa a les mans d’un proveïdor extern) i el parcial o selectiu (quan tan sols s’encarreguen aspectes puntuals). La decisió d’algun tipus de outsourcing ha de ser conseqüència d’un procés d’anàlisi global de la companyia.

El outsourcing de les TIC permet controlar els costos derivats de la gestió de la infraestructura tecnològica. A més, ajuda a l’empresa a focalitzar en el nucli de negoci per respondre més ràpidament als canvis del sector.

No obstant això, externalitzar també pot comportar esculls, segons els investigadors. Per exemple, la possibilitat que els proveïdors no estiguin plenament integrats en el projecte; el fet que no totes les empreses necessitin la tecnologia més avançada per al seu desenvolupament; i el risc que la transferència del servei dificulti l’adquisició de nous coneixements als treballadors de la pròpia empresa.

Entre els factors d’èxit alhora d’implantar un project d’externalizació destaca, en primer lloc, la definició d’una estratègia de subcontractació que realitzi una anàlisi global de la companyia. Segon, el coneixement exacte del que ja es té dintre de l’empresa. També la negociació de contractes flexibles amb el proveïdor i la capacitat d’avaluar el seu rendiment, així com disposar d’elements que serveixin de motivació per millorar-lo. I finalment, el manteniment “a casa” de capacitats que assegurin el futur de les TIC.

El futur del BPO

A partir de 2000 es va produir un creixent interès pel business process outsourcing (BPO) o externalització de tots els processos no estratègics, incloent tasques operatives i funcions tecnològiques. El desenvolupament tecnològic de moltes companyies cap a models estàndard de gestió fa que els proveïdors de serveis tecnològics puguin oferir solucions globals.

Igual que succeeix amb la externalització de les TIC, el BPO porta amb si una rebaixa en els costos, permet millorar l’eficiència de les operacions i converteix els costos fixos en variables. Però no ha de ser únicament una millora econòmica la qual s’obtingui. El outsourcing ha d’aportar coneixement al procés, flexibilitat i millora tecnològica. No obstant això, representa riscos tant per a l’empresa contractant com per al proveïdor.

Segons els autors de l’estudi, el model de BPO requereix d’un proveïdor que ofereixi “amplis coneixements sobre els processos de negocis, els seus inputs i outputs, la seva part operacional i entendre com impacta en altres àrees i en el negoci global de la companyia”.

L’acord que es tanqui amb el col•laborador, igual que en el cas de les TIC, és la base per al bon funcionament del procés, ja que en els casos que hagi una dolenta definició, el caos està assegurat. Per la seva banda, els clients tendiran a ser més exigents quant a preu i rendiment a causa de un major coneixement de l’oferta, el que obligarà als proveïdors a invertir decididament per satisfer aquesta exigència i a obtenir ràpidament economies d’escala.

Font: La Gaceta de los Negocios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: