Es busquen informàtics

SOS. Espanya i Europa s’enfronten a una preocupant carestia de professionals.
Si les coses no es redrecen, en 2010 haurà 300.000 llocs informàtics i teleco sense cobrir en aquest país, el que pot suposar, segons alguns, una catàstrofe. En aquest informe es va analitzar els perquès i ens aventurem amb solucions possibles

Encara que no hi ha xifres definitives d’ocupació, els experts creuen que en aquests moments es frega la plena ocupació al sector TIC, el que equival a dir que tots els qui s’ho proposen treballen i que no ho fa únicament el 5%, en el qual s’enquadren aquells que s’han sortit perquè busquen una mica millor. Les dades més recents dels quals disposem, corresponents a 2006, diuen que a Espanya el sector informàtic empra a una mica més de 100.000 persones i l’índex de temporalitat no és del pitjor, arribant a un 21% del total. No obstant això, són molts els quals creuen que a mig termini la Unió Europea i Espanya no es podrà respondre a la demanda d’informàtics i “telecos” que es generarà en el mercat com fruit del necessari canvi que s’està produint a la societat del coneixement.

control2.jpg

Les xifres que circulen posen els pels de punta: en l’actualitat poden estar sense cobrir entre 25.000 i 30.000 llocs relacionats amb les noves tecnologies i en l’any 2010, segons les previsions, podria haver 300.000 vacants sense candidats. Segons la Asociación Española de Consultoria, una patronal que reuneix a gegants com Accenture, Capgemini o Atos Origin, si sobtadament apareguessin en el mercat espanyol 2.000 professionals qualificats de l’àmbit de la programació, immediatament trobarien un lloc de treball.

Les companyies del sector es rifen als programadors amb bons coneixements de Oracle o Cobol. També hi ha molta demanda de programadors en Java o .NET, plataformes en les quals es desenvolupen els cada vegada més estesos serveis web de les empreses i l’Administració. Tal és així que fins i tot arriben a competir encarnitzadament per programadors junior amb no més de quatre o sis mesos d’experiència. I és que tot val abans de deixar penjat a un client i perdre un contracte milionari.

A curt termini, es suposa que molts projectes de desenvolupament i consultoria informàtica no poden ser assumits per les empreses a Espanya, el que significa que es perden clients i, per tant, centenars o fins i tot milers de milions d’euros en contractes.

Mirant més lluny, implica que el país perd l’oportunitat de crear ocupació qualificada, consolidar empreses d’alt valor afegit i millorar el nivell de productivitat de les mateixes. En altres paraules, que, de no fer els deures pendents, Espanya haurà de jugar en la segona divisió de l’economia mundial, on les millores de competitivitat s’assoleixen minvant els salaris.

Les raons d’aquest desequilibri entre oferta i demanda són vàries i es troben, a més, entrellaçades. El primer que cal tenir en consideració és que avui, a causa del descens de la natalitat en els anys 80, hi ha menys joves que fa una dècada i les universitats i centres de FP (Formació Professional) ho estan notant. “A això s’uneix -segons Tomás Iriondo, director general de Gaia, patronal d’empreses tecnològiques del País Basc- el descens progressiu de matriculacions en les carreres tècniques, que és la pedrera principal del sector, i el creixement d’activitats que tenen a veure amb les TIC en sectors fonamentals com la banca, la indústria i l’administració”. I és que la punxada de la bombolla tecnològica en 2001 i la conseqüent depressió del sector en els tres anys següents van donar lloc que les noves tecnologies perdessin interès per als joves espanyols, que a més havien de sortir endavant en un clima d’incertesa laboral i baixos salaris.

Com asseguren des de Gaia, “és responsabilitat de tot el sector, les administracions i la societat, animar als joves a plantejar-se el seu futur entorn de les tecnologies”. Al país li va la vida en això.

Font: PC Actual

3 comentarios

  1. És curiós que, tot i aquesta “plena ocupació al sector TIC”, els sous siguin tan baixos. Alguna cosa no quadra. Per allò de l’oferta i la demanda, que sembla que només funciona quan li interessa als empresaris.

    D’altra banda, ja fa uns mesos que apareixen notícies que diuen que falten professionals i moltes d’elles acaben dient que el que s’haurà de fer és buscar treballadors estrangers. Però mentrestant els sous tampoc pugen.

    Ara només falta que el COEIC, a sobre, faci la publicitat a totes aquestes empreses que l’única cosa que volen és tenir molts beneficis sense parar-se a mirar si exploten o no als seus treballadors. Si no hi ha sous dignes, és normal que els titulats marxin a l’estranger i que cada cop hi hagi menys gent que vulgui estudiar aquestes carreres d’altra banda desprestigiades socialment.

    El COEIC hauria de fer-hi alguna cosa però, de moment, per molts butlletins que llegeixo, no hi trobo res.

    Col·legiat número 700.

  2. Estimat Lluís,
    tal com dius és curiós que el sector TIC no segueix la llei de la oferta i la demanda.
    Encara que hi ha un gran demanda de serveis TIC, els consumidors d’aquests cada vegada pressionen més per reduir el costos, i entenc que aquests a la vegada tenen la seva pròpia pressió de negoci per millorar la seva rendibilitat.
    Els marges amb que es treballa avui gens tenen a veure als de fa 10 anys, encara que no crec que sigui exclusivitat del sector TIC, altres tan poderosos con banca o automoció també han reduït els seus marges comercials dràsticament.
    Recordo un professor d’conòmica va comentar que a Europa estem en un moment de saturació de tot, i caldria una guerra per tornar a reconstruir.
    Però siguem optimistes. Un dels plans d’actuació prioritari del COEIC és precisament “La manca de Professionals en el Sector TIC”, amb l’estudi de les seves causes i propostes d’actuació per influenciar en el sector per a que es generin les condicions millorin la situació. Aquesta es la missió del COEIC: influenciar.
    Entre els motius pel qual es va constituir el nostre Consell Assessor amb membres molt representatius de institucions, universitats i empreses, és exactament per treballar en aquest tema prioritari, i amb el repte aquest any d’arribar a un consens entre tots el actors.

  3. Hola Lluís,

    He llegit el teu comentari i porto tot un dia donant-li voltes fins que m’he decidit a escriure, doncs hi ha coses que no m’acaben de quadrar.

    En primer lloc l’objectiu d’una empresa es fer diners, i com més diners faci millor podrà pagar als treballadors, als accionistes i als col•laboradors diversos que li aportin el valor afegit que li permet guanyar aquests diners. En cap cas l’objectiu es explotar als treballadors (i això no vol dir que no passi).

    En segon lloc, jo soc col•legiat i empresari en serveis informàtics, i un alt percentatge dels que estudien una carrera d’enginyeria superior ho fan per poder ser empresaris o per ocupar càrrecs directius en empreses (siguin de serveis informàtics o no). No en tenim l’exclusiva, però si es té la capacitat per fer estudis superiors també s’ha de tenir la responsabilitat d’intentar estar amb els que porten el pes i la responsabilitat de les empreses.

    Respecte a si funciona la llei de la oferta i la demanda, la meva resposta es que sí, potser no tant bé com seria desitjable, però funciona força bé, això si, s’ha de voler i saber jugar, en aquest sentit em prenc la llibertat d’exposar uns fets a tenir en compte.

    Resulta que actualment per cada estudiant que hi ha fent Formació Professional en hi ha cinc fent estudis universitaris (un proporció de 1 a 5!!!), quan la necessitat real de les empreses es al inrevés. L’efecte immediat es que la majoria d’universitaris estan competint per feines (i salaris) que pot i han de fer personal format en formació professional, captats amb la promesa que podran evolucionar amb el temps i amb el perill que si ho fent bé no els canviïn mai de lloc. Si el que et passa es això, no ho dubtis, si no veus clara l’evolució en la empresa on treballes, canvia i busca un lloc més adequat a la teva ambició i capacitat.

    Per fer front a aquesta situació, el COEIC treballa conjuntament amb l’ Associació Catalana d’Informàtics de la Formació Professional (ACIFP) per potenciar aquesta formació.

    Respecte a les remuneracions i salaris dels professionals informàtics puc assegurar que en hi ha de molt ben pagats. Es cert que hi ha una tendència a la baixa per les feines lligades al manteniment, a l’explotació o al suport, en definitiva al que les empreses qualifiquen com a “despesa” i planifiquen a varis anys vista. Per contra, sempre hi haurà salaris d’escàndol en el apartar d’inversió (els projectes), el problema es identificar en quins coneixements hi haurà més demanda (SAP per exemple els darrers anys, però hi ha molts més exemples), moltes vegades es qüestió de sort, però la sort també s’ha de buscar.

    Per finalitzar, es cert que la influència del col•legi en el sector encara es petita i poc explicada, però et puc assegurar que hi ha tot un grup de companys col•legiats que dediquen una part del seu temps lliure en treballar per canviar aquesta situació. Per millorar-ho, convidar als col•legiats a tenir una participació més activa en els problemes que considerin més importants i no suficientment atesos.

    Col•legiat número 179.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: