Això ens afectarà a tots els que haviem apostat per utilitzar el correu del col·legi com a adreça principal, tant a nivell personal com professional.

Actualment tinc els meus dubtes que el nostre col·legi sigui capaç de defensar la nostra professió, quan no ha estat capaç ni tan sols de defensar el nostre domini.

Ara tan sols em queda l’esperança que el periode de traspàs dels e-mails sigui prou llarg com perquè tots els meus clients, pàgines web on m’he registrat la meva adreça, etc, siguin notificats amb aquest canvi.

Però el que realment m’agradaria és que el nostre col·legi reconsiderés aquesta decisió, que penso s’ha près sense tenir en compte als col·legiats que utilitzem el compte de correu del col·legi asiduament.

Hi ha algunes errades més. Sisplau, una mica de serietat, que això és un Col·legi professional.

Salut!
Col·legiat rwx — —

PD: De totes maneres, la informació de l’article em sembla força interessant i agraeixo que l’hàgiu publicat aquí.

Tenim el que ens mereixem: el temps posa les coses al seu lloc.

És doncs, una bona notícia que els “experts” siguin conscients de les diferents variables del problema i fora bo que les empreses també ho fossin.

Completament d’acord amb l’Iván González.

Crec que aquesta iniciativa, si es porta d’una manera decent, que dubto. Pot ser interessant. D’entrada ja no m’agrada que només hi hagi 3 nivells.

He llegit el teu comentari i porto tot un dia donant-li voltes fins que m’he decidit a escriure, doncs hi ha coses que no m’acaben de quadrar.

En primer lloc l’objectiu d’una empresa es fer diners, i com més diners faci millor podrà pagar als treballadors, als accionistes i als col•laboradors diversos que li aportin el valor afegit que li permet guanyar aquests diners. En cap cas l’objectiu es explotar als treballadors (i això no vol dir que no passi).

En segon lloc, jo soc col•legiat i empresari en serveis informàtics, i un alt percentatge dels que estudien una carrera d’enginyeria superior ho fan per poder ser empresaris o per ocupar càrrecs directius en empreses (siguin de serveis informàtics o no). No en tenim l’exclusiva, però si es té la capacitat per fer estudis superiors també s’ha de tenir la responsabilitat d’intentar estar amb els que porten el pes i la responsabilitat de les empreses.

Respecte a si funciona la llei de la oferta i la demanda, la meva resposta es que sí, potser no tant bé com seria desitjable, però funciona força bé, això si, s’ha de voler i saber jugar, en aquest sentit em prenc la llibertat d’exposar uns fets a tenir en compte.

Resulta que actualment per cada estudiant que hi ha fent Formació Professional en hi ha cinc fent estudis universitaris (un proporció de 1 a 5!!!), quan la necessitat real de les empreses es al inrevés. L’efecte immediat es que la majoria d’universitaris estan competint per feines (i salaris) que pot i han de fer personal format en formació professional, captats amb la promesa que podran evolucionar amb el temps i amb el perill que si ho fent bé no els canviïn mai de lloc. Si el que et passa es això, no ho dubtis, si no veus clara l’evolució en la empresa on treballes, canvia i busca un lloc més adequat a la teva ambició i capacitat.

Per fer front a aquesta situació, el COEIC treballa conjuntament amb l’ Associació Catalana d’Informàtics de la Formació Professional (ACIFP) per potenciar aquesta formació.

Respecte a les remuneracions i salaris dels professionals informàtics puc assegurar que en hi ha de molt ben pagats. Es cert que hi ha una tendència a la baixa per les feines lligades al manteniment, a l’explotació o al suport, en definitiva al que les empreses qualifiquen com a “despesa” i planifiquen a varis anys vista. Per contra, sempre hi haurà salaris d’escàndol en el apartar d’inversió (els projectes), el problema es identificar en quins coneixements hi haurà més demanda (SAP per exemple els darrers anys, però hi ha molts més exemples), moltes vegades es qüestió de sort, però la sort també s’ha de buscar.

Per finalitzar, es cert que la influència del col•legi en el sector encara es petita i poc explicada, però et puc assegurar que hi ha tot un grup de companys col•legiats que dediquen una part del seu temps lliure en treballar per canviar aquesta situació. Per millorar-ho, convidar als col•legiats a tenir una participació més activa en els problemes que considerin més importants i no suficientment atesos.

Col•legiat número 179.