El Govern vol incentivar les PIMES catalanes a prestar serveis TIC a la Generalitat

El nou Acord marc de serveis TIC de la Generalitat de Catalunya és una eina innovadora amb la qual es contractaran serveis TIC per valor de 130 milions d’euros anuals


Homologació serveis TIC

El Govern posarà en marxa un nou Acord marc per gestionar l’adquisició de serveis TIC per part de la Generalitat de Catalunya que busca diversificar els proveïdors acreditats, promoure la innovació de serveis i potenciar el teixit empresarial català. El nou Acord ha estat presentat aquest migdia pel secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch; el secretari de Política Financera, Competència i Consum, Miquel Salazar; el director general de Societat de la Informació, Josuè Sallent; el director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, Josep Lluís Checa; i la directora general del Patrimoni, Immaculada Turu.

Amb l’anterior model de contractació de serveis TIC s’ha fet 1.052 adjudicacions per un valor de 400 milions d’euros des del 2005 i fins a dia d’avui. Després d’un estudi d’aquesta despesa i de l’entrada en vigor de la nova Llei de Contractes, el nou Acord marc vol incidir en la contractació de serveis TIC per valors d’entre 60.000 euros i 2 milions d’euros a través d’empreses acreditades. Es calcula que la despesa en serveis TIC del 2009 serà de 130 milions d’euros, 80 dels quals es contractaran a empreses acreditades.

L’acord, que divideix els serveis a prestar en quatre grans lots, incorpora per primera vegada un lot de Consultoria TIC. D’altra banda, el lot de Serveis de Desenvolupament i Manteniment d’Aplicacions es diversifica en dues categories excloents segons les empreses vulguin optar a licitacions majors o menors a un import -200.000 euros en uns casos i 150.000 euros en d’altres.

Aquest nou model busca potenciar el mercat de les petites i mitjanes empreses –d’entre 50 i 100 treballadors- especialitzades en el sector TIC permetent-les treballar per a la Generalitat de Catalunya per la seva qualitat, coneixement, experiència i excel·lència. D’aquest manera es vol impulsar el teixit empresarial TIC i la innovació, que és una característica del mercat català d’aquest sector.

En total, s’acreditaran un màxim de 290 empreses que, en primera instància, hauran de demostrar solvència tècnica i financera. Després se’n valoraran els coneixements, la metodologia, la inversió en R+D+I i la seguretat. Les acreditacions tenen una validesa d’un any, després del qual es tornarà a convocar el procés d’acreditació.

Una altra novetat de l’Acord marc és la prohibició de subcontractar serveis en ofertes de fins a 200.000 euros. Per imports superiors, i en cas que sigui necessari, només estarà permès de subcontractar serveis a empreses que també estiguin acreditades i fins un màxim del 30% de l’import.

Presentació del nou Acord marc de serveis TIC

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques i la Secretaria de Política Financera, Competència i Consum del Departament d’Economia i Finances tenen el plaer de convidar-vos a la Presentació del nou Acord marc de serveis TIC.

En el decurs de la sessió s’exposarà el contingut del nou Acord marc dels serveis TIC, que substituirà l’Acord marc actual dins del model d’homologació de serveis TIC, així com el procés i el calendari previstos

Amb l’objectiu de la millora contínua i potenciació del teixit empresarial TIC català, s’ha dut a terme un anàlisi acurat dels resultats del vigent Acord marc de serveis TIC. De les conseqüents reflexions s’ha decidit definir un nou format que millori l’escenari de relació entre la Generalitat de Catalunya i els seus proveïdors TIC.

Dijous 24 de juliol de 2008
Horari
: de 13 a 14 hores
Lloc: Auditori de la torre Agbar
Av. Diagonal, 211-Barcelona
No és necessària inscripció prèvia

Programa de l’acte
13.00 – 13.10 h Benvinguda
Sr. Jordi Bosch i Garcia, secretari de Telecomunicacions i Societat de la
Informació de la Generalitat de Catalunya
Sr. Miquel Salazar i Canalda, secretari de Política Financera, Competència i
Consum de la Generalitat de Catalunya
13.10 – 13.40 h Presentació del nou Acord marc de serveis TIC: contingut, procés i calendari
Sr. Josep Lluís Checa i López, director gerent del Centre de Telecomunicacions i
Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya
Sra. Immaculada Turu i Santigosa, directora general del Patrimoni de la
Generalitat de Catalunya
13.40 – 14.00 h Torn de preguntes i fi de l’acte

El sector TIC de Catalunya preveu oferir feina a 20.000 nous professionals el proper any

Les empreses catalanes necessiten llicenciats i diplomats en d’enginyeria, informàtica, telecomunicacions i industrials electrònics així com a graduats de cicles formatius de grau mitjà i superior

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques ha impulsat el primer estudi que analitza les necessitats de professionals TIC en l’economia catalana. Segons les empreses que hi han participat, cal contractar més de 20.000 professionals de les diferents branques del sector.

Això inclou les diferents enginyeries, informàtica, telecomunicacions i industrial electrònica, les enginyeries tècniques informàtiques i de telecomunicació i els cicles formatius, tant de grau mitjà com superior. Aquesta previsió es correspon amb la realitat actual del sector: l’estudi fa palès que es tracta d’un sector en què l’atur és suficientment baix com per considerar que gaudeix d’ocupació plena. La taxa d’ocupació dels professionals d’aquest sector se situa entre tres i quatre punts percentuals per sobre de la mitjana de tots els titulats universitaris.

L’estudi, que ha estat liderat per la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (Fobsic), en col·laboració amb el Ctecno i l’Institut d’Estudis Sociològics DEP, sorgeix de les inquietuds del sector de les TIC per l’evolució de la demanda de professionals experts en tecnologies de la informació i les comunicacions que té en aquests moments.

Les dades recollides en l’enquesta posen de manifest que les empreses del sector TIC són les que ofereixen millors oportunitats d’incorporació professional. El 85% de les ofertes previstes per al proper any corresponen a empreses del sector TIC: els darrers vuit anys, el nombre d’empreses d’aquest sector a Catalunya s’ha més que duplicat (de 4.500 empreses el 2000 a 9.500, segons les darreres dades).

L’estudi fa una estimació sobre el nombre de professionals del sector, que xifra al voltant de 115.000, que representen un 3,7% sobre el total de la població catalana ocupada. Aproximadament, la meitat d’aquests professionals estan desenvolupant la seva tasca en empreses de serveis o de producció del sector TIC, bé siguin empreses de serveis de telecomunicacions, de desenvolupament de programari, de serveis de suport tecnològic, centres d’R+D+i o altres. L’altra meitat dels professionals estan empleats en empreses d’altres sectors com ara la banca, les assegurances, empreses energètiques, el transport, l’oci i la cultura, l’Administració pública o la gran distribució, entre altres.

El perfil d’un professional d’aquest sector és el d’un titulat universitari, ja sigui a nivell d’enginyeria o d’enginyeria tècnica, amb contracte fix, satisfet amb la seva feina, que treballa a jornada completa, i que tant pot treballar en una petita empresa (fins a 10 treballadors) com en una de més gran (> 50 treballadors). Comparativament, els professionals del sector TIC presenten una estabilitat i durada en els seus contractes que estan per sobre dels altres sectors i professions.

Els professionals per al disseny i implantació de sistemes i aplicacions informàtiques és el perfil amb més demanda, tant en les empreses del sector TIC com en les de la resta de sectors. Gairebé un 50% de les empreses que preveuen fer incorporacions esperen poder contractar algú amb un perfil d’aquest tipus. En segon lloc es col·loquen els professionals que desenvolupen tasques de suport a usuaris, l’administració de sistemes informàtics i de telecomunicacions, l’assessorament tecnològic i consultoria de sistemes TIC i les feines de recerca, desenvolupament i disseny de nous productes.

Les empreses entrevistades manifesten dificultats per poder cobrir les seves necessitats de llocs de treball i fins i tot han de suspendre projectes per manca de professionals. Una de les característiques d’aquest sector és la freqüència en el canvi de feina: les primeres experiències laborals solen durar pocs mesos, ja que els professionals sovint troben oportunitats de millora. De fet, en opinió d’alguns experts, és suficient una experiència sòlida de sis mesos en una empresa per passar a una altra amb un nivell més elevat de remuneració i responsabilitat.

En aquest sentit, i per tal de retenir els professionals, les empreses aposten per estratègies com ara millores salarials i altres incentius econòmics, mesures de conciliació familiar i laboral, formació addicional i la possibilitat d’accedir a itineraris professionals diversificats. Tot això, sense descartar la constitució de noves empreses amb la implicació d’aquests professionals.

pdf_icon.jpg Veure annex amb dades sobre els perfils acadèmics i professionals

Font: Generalitat de Catalunya

Educació estendrà progressivament a tots els centres educatius el Linkat 2.0

Linkat és un sistema de programari lliure en català per a ordinadors amb nombroses aplicacions educatives

Educació presenta la versió 2.0 de Linkat GNU/Linux, una versió estable que permetrà estendre progressivament el programa, ja que fins ara era només prova pilot. El Linkat presenta un seguit d’avantatges com ara la qualitat, la seguretat i el baix cost

Educació estendrà a tots els centres educatius la nova versió del Linkat, el programari lliure per a ordinadors que el Departament d’Educació va implantar el curs 2005-2006 com a prova pilot a més de 20 centres. Es tracta de la versió 2.0 de Linkat GNU/Linux, que presentat pel conseller d’Educació durant unes jornades a Cornellà.

És la nova versió d’un sistema que disposa d’un seguit de característiques i aplicacions que el converteixen en una eina idònia per a treballar als centres, ja que inclou aplicacions educatives i d’altres d’ofimàtica, d’Internet, multimèdia i jocs.

La presentació de la distribució del programari lliure Linkat s’ha fet en el marc d’unes jornades a Cornellà, obertes al públic, on a través d’un seguit de demostracions els assistents han pogut experimentar amb els ordinadors per tal de conèixer quin és el funcionament i els avantatges d’aquest sistema. En aquests espais de demostració s’han pogut tractar aplicacions com les eines ofimàtiques, l’edició de vídeo digital, el programari educatiu o les eines per a la gestió de l’aula TIC.

En les jornades, transmeses per Internet, també ha destacat la intervenció de Quim Gil, periodista català que treballa en programari lliure a l’empresa Nokia a Finlàndia, que ha ofert una videoconferència “Nosaltres avui, els ciutadans lliures demà” sobre programari lliure i educació.

Linkat, eina tecnològica per als centres educatius

El Linkat suposa respecte d’altres programes informàtics la possibilitat de disposar d’un software gratuït, el que representa un estalvi en el pagament de llicències per part dels centres. El sistema, a més, aposta per compartir el coneixement i la participació, així com per estendre l’alfabetització digital entre tots els escolars.

Amb la presentació de la versió 2.0 de Linkat GNU/Linux, l’objectiu del Departament d’Educació és implantar el programari lliure a tots els centres escolars a partir del proper curs 2008-2009. De fet, tots els centres nous que ja es creïn a Catalunya tindran incorporada la tecnologia necessària per a poder utilitzar Linkat.

Linkat 2.0 presenta un seguit de novetats respecte la versió anterior:

  • Un nou escriptori amb efectes 3D, que amplia les possibilitats d’interacció amb l’usuari.
  • Noves aplicacions, fins a un total de 50.
  • Síntesi de veu en català.
  • Compatibilitat amb la majoria d’ordinadors existents al mercat.

Un projecte de futur

El Departament d’Educació vol fer del Llinkat una eina educativa de futur per als centres escolars, i per això ofereix la possibilitat d’incorporar gratuïtament el sistema a totes aquelles escoles i instituts que ho desitgin, i en especial, la nova versió del 2.0. A l’estat el Linux ja el fan servir d’altres comunitats autònomes com Andalusia, Extremadura, Castella – la Manxa, Madrid i la Comunitat Valenciana.

La incorporació suposa un seguit d’avantatges tant a nivell tècnic com a nivell educatiu, al marge de l’evident estalvi econòmic. En primer lloc, la millor qualitat respecte d’altres sistemes, ja que al tenir un codi obert pot estar revisat per moltes persones. Aquesta mateixa característica fa que sigui un programari més segur, perquè en cas d’estar infectat per un virus aquest només és efectiu durant uns minuts ja que hi ha molts usuaris que el revisen.

L’altra avantatge és la promoció d’una indústria TIC (Tecnologies de la Informació i Telecomunicació) local o nacional, ja que tothom pot oferir serveis addicionals a diferència d’altres programes que ho fan a través d’empreses homologades.

El programari lliure també garanteix la presència del català en la informàtica, donat que es pot traduir a qualsevol llengua sense cap permís. Alhora, el sistema evita les còpies il·legals i permet adaptar-se al funcionament i a l’ideari de les escoles, ja que es crea de forma cooperativa i amb l’objectiu de promoure la igualtat d’oportunitats.

Finalment, Linkat també té en compte no només l’estalvi econòmic, sinó també l’energètic i ecològic. És per això que un dels aspectes positius és que els ordinadors necessaris per a implantar-ho no cal que siguin nous, sinó que poden ser reutilitzats de tal manera que es poden crear aules de baix cost. Linkat també ofereix la possibilitat de treballar amb terminals lleugers que redueixen en un 75% les emissions de CO2, passant dels 200 watts per ordinador que es gasta actualment als 50 watts.

La versió 2.0 de Linkat i tota la informació necessària sobre el sistema es pot consultar al portal http://linkat.xtec.cat

Presó per delictes informàtics

Aquesta setmana (18 de Juliol de 2008 ) hem conegut dues sentències de presó per delictes informàtics.

Un d’ells, un ciutadà de Nova York, ha estat condemnat a 30 mesos per enviar correu brossa a més d’un milió d’usuaris d’AOL l’any 2005. L’acusat ja es va declarar culpable, juntament amb un col·laborador, que ja va ser condemnat a 27 mesos de presó l’any 2007.

L’altre és un ciutadà espanyol, conegut amb el sobrenom de “Tornado”, que distribuïa còpies il·legals de productes de Microsoft, Adobe, Autodesk, Lotus i Novell. La condemna ha estat d’un any de presó.

Font: Nació Digital.cat

Llibre la Peritació Informàtica: Un enfocament Pràctic

El COIIPA (Colegio Oficial de Ingenieros en Informática de Asturias) publica el llibre “La Peritació Informàtica, Un Enfocament Pràctic”. Escrit pels Enginyers D. Xabiel García Pañeda i D. David Melendi Palacio, amb pròleg de D. Ignacio Arias Díaz, Lletrat de la Junta General del Principat d’Astúries, el llibre s’endinsa en els secrets de la professió de perit en el camp de la Informàtica.

El llibre ve a complementar la formació que es ve impartint des del Col•legi destinada a aquest camp professional i servirà per a oferir un millor servei a la Societat. Per això, explica de forma propera al lector no familiaritzat amb el camp legal el procediment a seguir a l’hora de realitzar un informe pericial. Així mateix, aporta nombrosos exemples que il•lustren les possibles situacions que es poden donar, resultant en una lectura amena de fàcil comprensió.

El llibre té un preu de venda al públic de 10 € i es pot sol•licitar directament al COIIPA o adquirir en llibreries.

L’article 335 de la Llei d’Enjudiciament Civil diu que quan siguin necessari coneixements científics, artístics, tècnics o pràctics per a valorar fets o circumstàncies rellevants en l’assumpte o adquirir certesa sobre ells, les parts podran aportar al procés el dictamen de perits que posseeixin els coneixements corresponents o sol•licitar, en els casos previstos en aquesta llei, que s’emeti dictamen per escrit designat pel tribunal.

L’elaboració d’aquests dictàmens ha estat un camp professional tradicionalment lligat a sectors com l’arquitectura, l’enginyeria industrial o fins i tot l’economia. No obstant això, el desenvolupament de la Informàtica en els últims anys ha arribat de la mà de reclamacions judicials i nous delictes en un sector amb una elevada càrrega tècnica i ple de particularitats. Això fa necessària la participació d’experts que puguin servir d’ajuda als jutges a l’hora de prendre una decisió en un cas.

En aquest llibre es fa un recorregut de tots els passos que un perit en informàtica ha de realitzar per a presentar i defensar un informe pericial. S’ha redactat amb una visió pràctica i metodològica i la seva intenció és ser el manual bàsic d’aquell perit, que sense excessiva experiència en el camp, desitgi endinsar-se en el món de la informàtica legal.

Més informació: COIIPA

Voleu estar al dia de les notícies i novetats que més us interessen de gencat?

el meu gencat

Voleu estar al dia de les notícies i novetats que més us interessen de gencat?

Amb el servei de subscripcions de gencat, podeu rebre diferents butlletins a la vostra bústia de correu o al mòbil. O si ho preferiu, podeu seguir les últimes novetats mitjançant un lector RSS, instal·lar-vos eines que faciliten la cerca o jugar amb els projectes en fase de prova i ajudar-nos a millorar-los.

Free Knowledge, Free Technology Conference

La Universitat Oberta de Catalunya, com a amfitriona, presenta la conferència Free Knowledge, Free Technology Conference (FKFT), que tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 de juliol a Barcelona.

L’FKFT és el primer esdeveniment internacional centrat en la producció i l’intercanvi d’estudis i materials d’educació en l’àmbit del Programari Lliure i els estàndards oberts.

La conferència està organitzada pel Free Knowledge Institute i el SELF Consortium, format per la Universitat Oberta de Catalunya, l’Internet Society Netyherlands, el Free Software Foundation Europe, la Goteburg University, l’Internet Society Bulgaria, la Fundación Via Libre i el Tata Institute for Fundamental Research.

La conferència FKFT 2008 comptarà amb unes 500 persones de diversos continents, inclosos representants de governs, d’escoles i professors universitaris, d’empreses, d’editors i d’organitzacions no governamentals. Al reunir a aquest ventall de persones es pretén estimular tant la col·laboració present com la col·laboració del futur entre diverses disciplines, sectors i països, mitjançant programes de programari lliure i l’intercanvi d’experiències exitoses relacionades amb el programari lliure i les tecnologies lliures.

Podeu consultar tota la informació al web de la conferència.

Font: UOC

La congelació salarial no afecta als directors de TI

Enfront de la davallada generalitzada de les retribucions dels directius a nivell nacional, el director de TI està incrementat el seu salari encara que aquest depèn de la grandària de l’entitat per a la qual treballi.
Mentre que en les de menor grandària la retribució mitja es posiciona en els 55.691 euros anuals, en la mitjana ascendeix a 65.359 i en la gran a 86.469 euros. No obstant això, si es compara amb països com França o Itàlia, Espanya es posiciona com el qual ofereix uns salaris més baixos.

El càrrec amb més desnivell salarial és el de director de TI en el qual s’observa una diferència d’un 30% amb els salaris de França i fins a un 43% amb els d’Itàlia. La retribució salarial d’aquests professionals ha pujat en els últims mesos entre un 0,4% en la petita empresa i un 9,4% en les de major grandària a causa de “la forta demanda de professionals que s’ha produït enfront de l’escassa oferta existent. En els dos últims anys hi ha hagut una demanda d’enginyers de TI recent titulats de gairebé un 200% i només s’ha pogut cobrir un 40% de les ofertes laborals. “, comenta Javier de Diego, directiu de La Salle.

Per sectors, la Banca, Segurs i Energia són els quals ofereixen als seus directius de TI uns millors salaris, mentre que Comerç, Turisme i Transport són el que però paguen. Si s’atén a la categoria professional, ell informe destaca que el director de sistemes és el percep uns majors ingressos de mitjana anual (62.495 euros) seguit del responsable d’analistes de sistemes (34.945 euros) i l’analista cap (32.577 euros). En contraposició, els salaris més baixos són percebuts pel web màster (18.581 euros), el tècnic de sistemes de la informació (18.837 euros) i el web designer (19.278 euros).

Font: CIO España

Quatre de cada deu programes comercialitzats a Espanya són pirates

El sector de tecnologies de la informació s’enfronta a un dels seus grans reptes: la venda il•legal de programari en el canal de distribució. Encara que es va reduir en set punts l’any passat, suposa el 37,4% de la facturació.

La indústria del programari a Espanya està formada per prop de 12.000 empreses que empren de forma directa a 80.000 persones i indirectament a altres 300.000, un sector que, segons les últimes dades de l’Associació d’Empreses d’Electrònica, Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions d’Espanya (Aetic), va generar en 2006 (últims disponibles) un volum de negoci proper als 2.500 milions d’euros.

No obstant això, el sector s’enfronta a un dels seus grans desafiaments: la distribució de programari no legal en el canal de distribució. El 37,4% del programari venut a Espanya l’any passat era il•legal, segons la recent campanya Comprador Anònim, realitzada per Microsoft en 744 punts de venda. Aquest percentatge suposa 7,7 punts menys respecte a 2006, en el qual va augmentar en quatre punts sobre 2005.
L’estudi mostra que Castella-la Manxa segueix sent la comunitat autònoma amb major índex de pirateria. El 61,1% dels establiments (enfront del 62,5% de 2006) distribueix programari sense la corresponent llicència. Li segueixen Comunitat Valenciana (57,1%) i Andalusia, on ha augmentat en 11,2 punts fins al 56,9%. En el costat contrari, les comunitats amb menor índex són Canàries (22,7%), Balears (23,8%), Murcia (26%) i Madrid, on ha baixat 12,5 punts fins al 27,9%.

Indústria
Un estudi encarregat per Business Programari Alliance (BSA), associació que representa a la indústria del programari en la defensa dels seus drets de propietat intel•lectual, i elaborat per la consultora IDC, mostra que si l’índex de pirateria a Espanya (actualment, del 46%) es reduís en deu punts fins a 2011, es generarien més de 1.400 milions d’euros d’ingressos addicionals, s’ingressarien 196 milions en concepte d’impostos i es crearien 2.000 nous llocs de treball.

IDC preveu que, a Espanya, la indústria tecnològica generi en 2011 gairebé 20.500 milions d’euros, prop de 114.000 ocupacions i 12.000 milions d’euros en impostos, el que reforçaria la fortalesa del sector de tecnologies de la informació i la competitivitat econòmica de la indústria. La consultora també estima que, per cada euro gastat en programari original empaquetat, es gasten 1,25 euros addicionals en serveis d’instal•lació, formació i manteniment.

Els principals beneficiaris són les empreses locals de serveis i del canal de venda, de manera que la major part dels beneficis econòmics derivats de reduir la pirateria de programari es queden dintre del país.

Accions legals i indemnitzacions
L’any passat, es van realitzar 356 accions legals a Espanya contra empreses, distribuïdors i entitats que presumptament van vulnerar els drets de propietat intel•lectual del programari, segons dades de BSA. A més, es va dictar una sentència penal per delicte, es van presentar tretze demandes contra companyies presumptament usuàries de programari sense llicència, de les quals nou van ser objecte de registre judicial per tenir instal•lats en els seus ordinadors programes sense la corresponent autorització, i vint casos van ser enviats a la Policia.

El cost mig en concepte d’indemnitzacions per a aquestes empreses va ascendir a 53.390 euros. Microsoft, que treballa amb el despatx d’advocats Garmendia i Associats, va iniciar, per la seva banda, 16 noves accions legals en 2007, el que eleva a vuitanta el nombre de casos oberts. La companyia va arribar 33 acords extrajudicials abans de completar els processos per via penal en els tribunals, que l’any passat van fallar vuit sentències a favor del grup, amb penes de presó, i indemnitzacions que, en un cas, van superar els 800 euros. En els acords extrajudicials , la quantitat mitja que van pagar els distribuïdors va anar de 18.300 euros. La suma de tots els acords ronda els 603.300 euros.

Font: Expansión

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.