El Nou Mercat desapareix el 3 de desembre

El Nou Mercat espanyol deixa d’existir com índex borsari independent dilluns que ve 3 de desembre i els seus integrants s’incorporaran al segment de contractació general, segons ha anunciat Bolsas y Mercados Españoles (BME).

La societat gestora dels mercats a Espanya “deixarà de calcular l’índex IBEX Nou Mercat, que recull l’evolució de vuit dels valors que formen el segment de contractació Nou Mercat, el pròxim 3 de desembre”, segons el comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. “Actualment en la Borsa espanyola no hi ha registrat cap producte financer associat a l’evolució d’aquest índex i el nombre de valors que ho integren és molt reduït per a complir els principis de diversificació d’un índex borsari”, continua la nota.

bolsa2.jpg

El Nou Mercat va néixer a l’abril de 2000 amb deu components per a aprofitar la febre inversora pels valors tecnològics amb gran potencial de creixement. “La realitat econòmica a la qual responia la creació del Nou Mercat i les característiques pròpies de les empreses que en aquest es negocien, ha evolucionat amb el temps fent innecessari el manteniment de criteris específics per a la negociació d’aquests valors”, assegura BME.

La gran estrella d’aquest mercat va ser Terra, filial d’Internet de Telefònica. Actualment pertanyen al Nou Mercat vuit valors: Indra, Abengoa, Zeltia, Jazztel, Avanzit, Amper, Tecnocom i Natraceutical.

Font: www.expansion.com

Impuls del MiCat, Museu de la informàtica de Catalunya

El COEIC forma part del grup promotor del Museu de la Informàtica de Catalunya – MiCat conjuntament amb altres associacions.

ph2401.jpg

El MiCat serà un referent únic a tota Europa que recorrerà la evolució històrica en el tractament informàtic de la informació amb un enfoc pedagògic i dirigit a tots el ciutadans i visitants a Catalunya.

Ens agradaria recullir i compartir les vostres idees i comentaris en aquest blog al voltant del futur museu.

Més informació al blog: http://museudelainformaticadecatalunya.wordpress.com

Google a la recerca de si mateix

A principis d’aquest Novembre, Google anunciava una iniciativa que permetrà que les eines de les xarxes socials funcionin en diversos llocs web. Així mateix, Google signava acords amb 33 socis per a desenvolupar un programari que donarà pas a una nova generació de telèfons mòbils. Tots aquests projectes il·lustren la determinació de l’empresa per a seguir ampliant el seu territori, encara que per a això haurà d’enfrontar-se a nous reptes.

La qüestió és: Cap a on es dirigeix Google?

google.jpg

És capaç Google de gestionar el seu creixement? Hauria de diversificar-se més enllà del seu actual interès en els ingressos procedents de la publicitat? Pot ser prou àgil com per a romandre fidel a les seves arrels empresarials i al mateix temps defensar els seus projectes actuals? Corre el risc de sofrir un contraatac a mesura que s’introduïx en nous mercats?

El 1 de novembre Google anunciava el llançament de OpenSocial, un conjunt d’eines que permet que els programadors puguin afegir per a afegir noves característiques en els llocs web de xarxes socials. Encara que els llocs de xarxes socials més coneguts són MySpace i Facebook, existeixen dotzenes de llocs similars que aconsegueixen convocar a gent al voltant d’interessos comuns.

El 5 de novembre Google i altres empreses anunciaven la signatura d’un acord, el Open Handset Alliance, amb un grup d’empreses de tecnologia sense cable, incloent Sprint, T-Mobile,NTT DoCoMo, Qualcomm i Motorola. En aquest acord es manifestava la seva intenció d’utilitzar el programari de Google en la nova generació de telèfons mòbils. Aquest programari, cridat Android, inclou un sistema operatiu i aplicacions de programari per a mòbils que es distribuïxen gratuïtament per l’empresa a través d’una llicència de programari “de font oberta”.

El denominador comú de la majoria dels projectes de Google és la publicitat, que suposa pràcticament la meitat dels ingressos de l’empresa. La creixent oferta de serveis de Google brinda a l’empresa més oportunitats per a vendre anuncis. Hauria de Google seguir centrada en la publicitat, investigar com fer que l’empresa creixi o trobar nous negocis per a diversificar les seves fonts d’ingressos?

Encara que molts puguin considerar que l’estratègia de Google és una mica dispersa, tot el món espera que l’empresa segueixi llançant nous productes i engegui noves iniciatives. Però ara Google haurà d’enfrontar-se al fet que ja no és una empresa de recent creació que acaba d’aterrar, sinó l’empresa dominant en el mercat. La qüestió és si Google pot madurar sense perdre la seva energia i vigor característics de la joventut que tants èxits li ha proporcionat.

Font: http://www.wharton.universia.net

Informàtics inquiets

Els estudiants i titulats en Enginyeria Superior i Enginyeria Tècnica Informàtica estan en peu de guerra. El motiu, la falta de regulació del seu sector professional i de previsions oficials per a variar aquesta situació amb la pròxima aprovació parlamentària de la LISI (Llei d’Impuls de la Societat de la Informació) i l’entrada en vigor, en 2010, de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).

inquiets2.jpg

En l’última edició de la fira d’informàtica i telecomunicacions (SIMO), centenars de persones es van manifestar per a expressar la seva protesta. Aquesta setmana, la qüestió s’ha abordat en la reunió de l’Associació Nacional d’Estudiantes d’Enginyeria i Enginyeries Informàtiques, celebrada a Granada. “Estem farts d’escoltar, quan sorgeix un problema en una empresa, que es tracta d’un error informàtic o d’una fallada tècnica, quan moltes vegades no és així o es deu al fet que no hi ha una norma que fixi la responsabilitat dels encarregats del manteniment informàtic”. Javier Pagès, president de AI², federació estatal de 10 associacions autonòmiques d’enginyers informàtics, s’expressa amb contundència quan se li pregunta per les raons que els van dur a ser un dels promotors de la protesta en SIMO. La seva campanya es produeïx, a més, en un moment favorable per a la seva professió, donada la tendència a situar a Espanya centres internacionals de serveis informàtics. Així, HR Access, multinacional especialitzada en gestió de nòmines i recursos humans, acaba d’inaugurar un centre en Alcobendas (Madrid) en el qual donarà ocupació a 200 professionals qualificats; HP ha anunciat una inversió d’un milió d’euros en un centre a Madrid des del qual donarà suport informàtic a empreses d’Europa i Orient Pròxim, i Oracle i CapGemini s’han unit per a obrir un centre de desenvolupament tecnològic a Múrcia des del qual gestionar solucions tecnològiques a clients europeus.

“Els sistemes informàtics s’usen en processos crítics en els hospitals, en les centrals nuclears, en la regulació del tràfic…, i aquí ningú respon per això. Igual que la resta d’enginyeries tenen una regulació i estan sotmeses a normes molt estrictes sobre negligències professionals, volem que amb l’Enginyeria Informàtica ocorri el mateix perquè si no és així al final qualsevol pot fer de tot, sense titulació i sense que es fixin responsabilitats”. Pagès és conscient que darrere d’aquest catàleg de greuges està la dignificación de la professió, el que tindria implicacions de tot tipus, des de salarials fins a la participació en la presa de decisions de les empreses i millors carreres laborals. Els col·legis professionals i associacions del sector a Espanya s’han reunit aquesta setmana a Barcelona amb l’objectiu de fixar un calendari d’actuacions per a 2008. Volen acabar amb situacions en les quals als enginyers informàtics “se’ls posa a fer tasques pròpies de formació professional i se’ls paga com a titulats en FP”, diu Pagès. A més, entre els casos més inadequats per la seva alta complicació cita la falta de regulació sobre els peritajes informàtics en els judicis, cada vegada més decisius, i les auditories de dades de les empreses, que per llei ha de fer “un expert” i al final acaben realitzant-les “advocats sobre els quals no es fixen responsabilitats, com les quals sí tenen els auditors comptables”.

“Els no titulats realitzen funcions que no els corresponen, hi ha molt intrusisme”, diu Asier Martínez, president de l’Associació Nacional d’Estudiantes d’Enginyeria i Enginyeries Informàtiques, qui esbossa un panorama si cap més ombrívol davant del desinterès oficial perquè se’ls reconegui una titulació oficial homogènia a Espanya en el procés d’adaptació al EEES. “Igual que un metge passa uns exàmens per a exercir, el mateix ha de succeir amb els enginyers informàtics, fixant un codi de responsabilitats clar”, diu Martínez.

Els col·lectius afectats han obert en Internet Enginyers de Primera (www.ingenierosdeprimera.com), web en la qual exposen amb detall els seus problemes i conviden als afectats a redactar col·lectivament un catàleg d’atribucions professionals. Cada any surten 7.000 titulats en Enginyeria Informàtica Superior i Tècnica. “La majoria es passa cinc anys cobrant entre 800 i 900 euros al mes, i damunt importem estrangers qualificats que acaben abaratint encara més la professió”, es lamenta el president de AI².

Pagès tem que, sense regulació de les seves activitats, “la gent vagi deixant d’estudiar aquesta carrera”, que corre el risc de diluir-se, com ja està ocorrent, en titulacions mixtes com Matemàtiques i Informàtica. “Hi ha carreres que, com cada vegada tenen menys estudiantes, col·loquen la paraula informàtica com ganxo per a atreure a alumnes”, es lamenta. Avui, els dos nivells d’Enginyeria Informàtica conten amb uns 95.000 estudiants en les aules espanyoles, distribuïts en més de 80 centres universitaris. Fuentes del Ministeri d’Indústria consultades assenyalen que de moment la LISI prossegueix el seu tràmit parlamentari en el Senat, sense que durant la seva tramitació en el Congrés s’hagi inclòs cap de les reivindicacions dels enginyers informàtics, malgrat els intents de CIU d’introduir algunes esmenes. Davant la falta de resposta a les seves demandes, l’esperança que li queda a Asier Martínez és que la CODDI (Conferència de Degans i Directors de Centres d’Ensenyament Universitari en Informàtica) conclogui la seva tasca de fixar les línies generals de les titulacions homogènies de grau i màster en Enginyeria Informàtica en tota Espanya i que, a partir d’aquesta referència, el Ministeri d’Indústria defineixi algun dia de forma clara les competències i objectius dels titulats que accedeixen al mercat laboral. Per a assolir-lo caminen mobilitzats.

Font: www.elpais.com

Primer iWeekend a Barcelona

Del 30 de Novembre al 2 de Desembre tindrà lloc el primer iWeekend que es celebra al Citilab de Cornellà.

iweekend.jpg

iWeekend és una experiència que reuneix a professionals d’internet amb diversos talents per seleccionar una idea, desenvolupar un producte i llençar una empresa des de zero en un cap de setmana.

La missió d’iWeekend és promoure la cultura emprenedora, apropar la comunitat d’emprenedors i professionals d’internet i aprendre i divertir-se llençant un producte al mercat.

Més informació: www.iweekend.org

Diada de Ramon Llull, Patró de les Enginyeries Informàtiques

El proper 27 de novembre, amb motiu de la diada del Beat Ramon Llull, patró de les Enginyeries Informàtiques, la FIB organitza una sèrie d’activitats d’interès per a la comunitat fiber.

llull.jpg

Consulta el programa de les activitats:

logo_fib.jpg

Evitar l’estalvi de costos com únic motiu de outsourcing

Segons Gartner, l’estalvi de costos continua sent el principal factor que mou a les empreses a emprendre projectes de outsourcing. No obstant això, la consultora recomana concedir, almenys, la mateixa importància a altres factors.

costs.jpg

Gartner argumenta que tal enfocament fan a les empreses concentrar-se en els guanys a curt termini i per tant desenvolupar estratègies incapaces d’aconseguir els màxims beneficis del outsourcing a més llarg temps, que al final provocarà les crítiques dels directors de negoci.

A més, molts dels estalvis previstos no s’aconseguiran amb el consegüent fracàs en els objectius perseguits pel projecte. Per exemple, segons Linda Cohen, vicepresidenta i analista de Gartner, “al principi d’un gran projecte de outsourcing, les empreses rebran dels seus proveïdors ofertes d’economies d’escala basades en un creixement que gairebé cap companyia en solitari pot assegurar. “Per altra banda, encara que s’assolissin els beneficis derivats de tals economies d’escala, només es percebran en una ocasió, al segon o tercer any”.

Cohen també argumenta que alguns dels contractes de outsourcing d’infraestructures a llarg termini signats fa tres o quatre anys en ocasions s’han convertit en acords extremadament cars, atès que l’adequat de tals preus s’estima comparant-los amb els costos d’infraestructura, els quals són avui molt més barats. En conseqüència, si l’acord original no s’ha renegociat, el servei probablement resultarà avui injustificadament car.

Un mercat en constant canvi

En opinió de Cohen, pràcticament impossible predir si l’estalvi de diners derivats del outsourcing avui seguirà existint a llarg termini donat la naturalesa especialment dinàmica del mercat i de les organitzacions actuals. Per tant, es fa necessari justificar els projectes de externalización mitjançant altres argument. “Òbviament, aconseguir major control sobre els costos al llarg del temps constituïx un dels beneficis de la externalizació, però aquest factor ha de ser equilibrat amb altres grans avantatges d’aquestes alternatives”, conclou Cohen.

Aquests avantatges inclouen, segons Gartner, a més de l’estalvi de costos al llarg del temps, la possibilitat de contar amb professionals de TI altament qualificats en una o altra àrea quan es requereixin; l’alliberament dels recursos humans TIC de les tasques externalitzades, el que li permetrà centarse en serveis de missió crítica i de major valor estratègic per al negoci; l’increment de la qualitat del servei; i, finalment, l’escalabilitat pràcticament il·limitada sense necessitat d’invertir temps ni capital en l’adquisició i engegada de nous recursos.

Font: CIO España

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.